El centre universitari IQS (Universitat Ramon Llull) va acollir el 22 i 23 d’octubre la 4a Conferència Internacional sobre Aporofòbia, que ha reunit investigadors, representants del sector públic i entitats socials de 12 països. La cita ha servit per radiografiar, des de l’evidència empírica, el dret penal i l’acció comunitària, els mecanismes que perpetuen el rebuig, el menyspreu i la criminalització de les persones en situació d’exclusió.
La inauguració del congrés va comptar amb les intervencions de Salvador Borrós, director general d’IQS; Sandra Blanch, directora de Col·laboracions i Aliances per a l’Impuls Social de la Fundació ”la Caixa”, i Jesús Vilar, secretari general de la Universitat Ramon Llull. Borrós va destacar el valor de la recerca universitària per comprendre l’aporofòbia: «És un excel·lent exemple de com la recerca universitària pot contribuir a comprendre un problema social que sovint resulta tan difícil de mesurar». Per la seva banda, Blanch va subratllar que «la mirada que la societat projecta sobre la pobresa també forma part del problema i, per això mateix, ha de formar part de la solució». Finalment, Vilar va felicitar IQS per una iniciativa «que respon clarament a la vocació de compromís social de la nostra Universitat» i va destacar la voluntat d’implicar-hi les institucions de la URL i les entitats socials que treballen directament amb les persones que pateixen aquesta discriminació.
EINA 2026: Una radiografia pionera i el xoc generacional
Durant el congrés es va presentar la primera Enquesta d’Indicadors Nacionals d’Aporofòbia (EINA 2026), desenvolupada per AporoLAB, l’Observatori d’Aporofòbia d’IQS amb l’impuls de la Fundació ”la Caixa”. Elaborada a partir de 6.000 entrevistes, aquesta recerca ofereix el primer mapa empíric d’àmbit estatal sobre com es percep i es castiga la pobresa a Espanya.
Per a Flavio Comim, degà d’IQS School of Management i codirector de l’observatori, l’estudi confirma una deshumanització quotidiana. «La hipòtesi és senzilla: quan mirem la gent pobra, només veiem la seva pobresa, no veiem les persones», va afirmar. Comim també va cridar l’atenció sobre una de les conclusions més incòmodes de l’informe: el rebuig no prové únicament de les classes benestants, sinó que «moltes vegades és la mateixa persona pobra qui discrimina una altra persona encara més pobra», una dinàmica transversal constatada en aquesta recerca pionera.
L’estudi posa xifres a l’arrelament d’aquests prejudicis. La meitat de les persones enquestades, una de cada dues, considera que les persones vulnerables «s’acomoden i depenen dels ajuts públics». Tanmateix, un dels resultats més sorprenents de l’informe apareix en analitzar les diferències per edat: les persones joves d’entre 18 i 24 anys mostren actituds de rebuig envers les persones en situació de pobresa notablement més pronunciades que les majors de 65 anys.
«Tenen un estereotip gairebé quatre vegades més negatiu que les persones grans», va advertir el codirector d’AporoLAB, Mihály Borsi, per a qui l’enquesta compleix el primer objectiu de fer saltar les alarmes. «Ens confirma empíricament que hi ha un problema; ara la feina més difícil serà investigar-ne les causes», va apuntar.
La radiografia del rebuig revela també bretxes marcades pel gènere i el nivell formatiu. Segons Pilar Muro, coordinadora de Recerca de l’observatori, els homes i els perfils amb menys formació atribueixen de manera sistemàtica més trets negatius a les persones sense recursos, com ara la mandra o la manca de principis ètics. «El problema d’arrel continua sent la mirada social envers l’altre, per això el nostre lema com a observatori és tan directe: “Mira als ulls, no a la pobresa”», va afirmar, tot apel·lant a una transformació cultural urgent que retorni la dignitat a l’individu.
La trampa de la meritocràcia i la humiliació diària
La conferència inaugural va anar a càrrec del professor Olivier De Schutter, relator especial de les Nacions Unides sobre la pobresa extrema i els drets humans, que va qüestionar les polítiques socials que responsabilitzen les persones en situació de pobresa de les seves pròpies dificultats.
De Schutter va advertir dels perills d’una societat que atribueix l’èxit econòmic únicament a l’esforç individual. Aquesta creença porta a justificar la riquesa de les persones que tenen més recursos i a culpabilitzar les que viuen en situació de pobresa. «Se les sotmet a una experiència diària d’humiliació perquè la societat les considera éssers humans menys valuosos», va denunciar.
El relator també va defensar la necessitat d’escoltar les persones que viuen en situació de pobresa i incorporar-les al disseny de les polítiques públiques, reconeixent el valor de la seva experiència. «Els veritables experts no som persones com jo, que només escoltem. Els veritables experts són els qui han passat per la pobresa i coneixen exactament els obstacles reals», va afirmar.
Immigració i notícies falses: la doble penalització
L’economista Carmen Herrero, catedràtica emèrita d’Economia de la Universitat d’Alacant, investigadora de l’Ivie i acadèmica numerària de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques, va presentar una eina matemàtica basada en la teoria de l’elecció social i el «vel de la ignorància» per mesurar amb precisió les percepcions ciutadanes.
Herrero va denunciar que les persones immigrants pateixen una doble estigmatització, aporofòbia i xenofòbia, agreujada per la desinformació. A Espanya, la població percep que un 24 % dels habitants són estrangers quan en realitat representen el 15 %, i més de la meitat creu erròniament que hi ha més immigrants en situació irregular que regularitzats, quan la irregularitat no supera el 10 %. «És paradoxal: els immigrants són imprescindibles per evitar el col·lapse demogràfic del nostre sistema, però són molt més pobres que nosaltres i, a sobre, pateixen el rebuig social», va remarcar.
Justícia penal: un 90% d'infradenúncia i agressors menors d'edat
Sara Buquerín Pascual, de l’Oficina Nacional de Lluita contra els Delictes d’Odi (ONDOD) del Ministeri de l’Interior, va introduir en aquesta jornada la perspectiva policial i jurídica. Buquerín va destacar el gran forat negre d’aquestes agressions: el 90 % de les víctimes no arriba a denunciar per por, desconeixement o desconfiança.
Les dades policials sobre els delictes d’aporofòbia també posen el focus en la població jove. Així, en els delictes d’aporofòbia investigats el 2025, el 100 % dels agressors eren homes, el 80 % tenia menys de 26 anys i més de la meitat eren menors d’edat. Buquerín va repassar casos paradigmàtics, com l’assassinat d’una dona en un caixer automàtic de Barcelona el 2005, que van impulsar la reforma del Codi penal el 2021 per reconèixer l’aporofòbia com a agreujant específic davant d’una violència que continua sent eminentment física i de carrer.
La mirada del tercer sector a Barcelona i l'hospitalitat comunitària
El congrés també va abordar la realitat local amb la recerca d’Elva Ramos-Monge, Marcela Garza i Adrià Baiget, investigadors de La Salle-URL. En la seva comunicació «Aporophobia in Barcelona: voices and perspectives from civil society organisations», van analitzar els testimonis de les organitzacions socials que atenen diàriament les persones sense llar a la capital catalana, i van remarcar la necessitat de coordinar la recerca acadèmica amb l’experiència sobre el terreny per visibilitzar les agressions quotidianes i l’estigma que pateixen a la ciutat.
En aquesta mateixa línia d’acció social es va situar l’aportació de Sant Joan de Déu Serveis Socials, institució que atén anualment 2,7 milions de persones vulnerables. La seva directora d’atenció, Teresa Bermúdez, va reivindicar l’hospitalitat radical davant d’una societat cada vegada més individualista. «L’hospitalitat no és donar almoina, és fer lloc a qui ha quedat fora de lloc i situar la dignitat de la persona per damunt de qualsevol altra consideració moral», va defensar.
«L’odi no apareix de cop; comença de manera subtil amb petits prejudicis i amb la indiferència», va alertar Diana Casellas, responsable de sensibilització de l’entitat. «Per combatre’l, la clau és reconstruir la comunitat i recuperar el contacte directe entre les persones», va insistir.
Després de dues jornades de debat i 44 ponències científiques de diverses disciplines, la conferència va concloure amb una crida a les administracions públiques i a la societat civil per combatre la segregació social, qüestionar els discursos que culpabilitzen i penalitzen les persones en situació de pobresa i impulsar la prevenció de l’aporofòbia des de les aules i els espais comunitaris.
La 4a Conferència Internacional sobre Aporofòbia ha estat organitzada per IQS juntament amb altres centres de la Universitat Ramon Llull (Esade, La Salle, Blanquerna, Institut Borja de Bioètica, Fundació Vidal i Barraquer i ESDI), entitats socials com Càritas, Fundació Arrels, Fundació Pere Tarrés, Jesuïtes Social i Cristianisme i Justícia, amb la col·laboració de la Fundació ”la Caixa”.
Text i imatges: IQS
