L’Institut Borja de Bioètica-URL ha celebrat cinquanta anys de trajectòria al servei d’una bioètica oberta al diàleg interdisciplinari i atenta a la dignitat i la vulnerabilitat de les persones. L’acte commemoratiu ha recordat la intuïció del seu fundador, el metge i jesuïta Francesc Abel, i el seu compromís per posar en diàleg les ciències, les humanitats i la teologia davant els nous reptes que planteja la vida humana.
Les grans idees sovint comencen amb una conversa. Així ho va recordar Pau Vidal SJ, delegat dels Jesuïtes a Catalunya, durant l’acte central del 50è aniversari de l’Institut Borja de Bioètica, celebrat l’1 d’octubre a l’Auditori del SJD Pediatric Cancer Center Barcelona. Una trobada que va reunir representants de la Universitat Ramon Llull, la Companyia de Jesús, l’Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu i diverses institucions sanitàries i acadèmiques, juntament amb professors, estudiants, antics alumnes i famílies.
En el cas de l’Institut, aquella conversa porta fins als anys en què Francesc Abel, metge i jesuïta, es trobava als Estats Units fent la seva tesi doctoral. Els diàlegs amb el seu director, André Hellegers, van contribuir a fer emergir la necessitat d’una nova reflexió davant les transformacions que la ciència i la tecnologia començaven a produir en la vida humana i en la societat.
D’aquella intuïció en va néixer, el 1976, l’Institut Borja de Bioètica, amb la voluntat de promoure el diàleg interdisciplinari sobre les implicacions ètiques de la medicina i les ciències de la vida. Durant la celebració, el rector de la Universitat Ramon Llull, Carles Pérez Testor, va destacar el caràcter pioner del projecte impulsat per Abel i la seva aportació al projecte acadèmic i humanista de la Universitat, a la qual l’Institut es va incorporar l’any 2000.
Pau Vidal va recordar que, en els seus inicis, la bioètica tenia una mirada àmplia que anava més enllà de les qüestions estrictament clíniques o biomèdiques i incorporava també els reptes demogràfics i ecològics, la disponibilitat i distribució dels recursos i les grans qüestions relacionades amb el futur de la humanitat. Una perspectiva que, al seu parer, continua sent necessària per il·luminar els problemes de la vida i de la societat.
En aquest sentit, és significativa una resposta que Francesc Abel va donar en una entrevista televisiva i que sintetitza aquesta manera d’entendre la bioètica. Preguntat sobre quin era el problema bioètic més important del món, el jesuïta va respondre: «el problema bioètic més important és la fam al món». Aquesta afirmació, considera Pau Vidal, ens recorda que la reflexió bioètica no es pot desvincular de la justícia, les desigualtats, la distribució dels recursos i la realitat concreta de les persones més vulnerables.
Aquesta preocupació per una bioètica vinculada a la vida real va recórrer també altres intervencions de la jornada. La presidenta del Patronat de l’Institut, Margarida Bofarull, va reivindicar una bioètica fonamentada en el diàleg, la dignitat, la vulnerabilitat, la justícia i la responsabilitat. I Francisco José Cambra, cap de l’UCI Pediàtrica de l’Hospital Sant Joan de Déu i col·laborador de Francesc Abel durant anys, va repassar en la seva conferència l’evolució de la disciplina i alguns dels reptes que afronta avui la pràctica sanitària, des de la intel·ligència artificial i la humanització de l’assistència fins a la sostenibilitat dels sistemes sanitaris o la necessitat de cuidar els mateixos professionals.
Un espai de diàleg a les fronteres
El delegat dels Jesuïtes a Catalunya destaca també el diàleg interdisciplinari com una de les característiques que han marcat els cinquanta anys de l’Institut. Des dels seus inicis al Centre Borja de Sant Cugat, va explicar, va ser un espai de trobada entre la filosofia, l’ètica, les ciències, la teologia i les diferents tradicions religioses.
La intuïció d’Abel volia oferir un servei a l’Església promovent l’encontre entre humanitats i ciències i creant «un espai obert, lliure, crític i dialogant» davant les transformacions científiques, tecnològiques i socials.
És rellevant també la trajectòria de l’Institut en la confluència de dues tradicions. D’una banda, la de l’Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu, amb l’accent en l’hospitalitat, la cura i la proximitat al patiment. De l’altra, la de la Companyia de Jesús, amb la seva tradició de recerca intel·lectual i teològica i una especial atenció al discerniment.
En aquest sentit, no es tracta simplement de conèixer, analitzar o aplicar principis, sinó d’aprendre a discernir davant de situacions concretes, complexes i sovint conflictives i intentar trobar-hi la resposta més humana possible. És una doble sensibilitat que uneix la proximitat a la persona que pateix amb el pensament, el discerniment i la recerca d’una resposta responsable.
La mirada cap al futur va ser present en les paraules del director de l’Institut, David Lorenzo Izquierdo, que va resumir el sentit del 50è aniversari en tres conceptes: somni, gratitud i crida. Gratitud pel camí recorregut i per totes les persones que l’han fet possible, però també crida a continuar el llegat rebut i donar resposta als nous desafiaments de la bioètica.
Cinquanta anys després, una de les aportacions més valuoses de l’Institut continua sent, per a la Companyia de Jesús, haver sabut mantenir unides la reflexió i la pràctica, la recerca i la docència, els grans principis i la vida concreta; la preocupació per les grans qüestions que afecten la humanitat i l’atenció a la persona que pateix. Un llegat des del qual l’Institut afronta ara els nous interrogants científics, tecnològics i socials.
La celebració va incloure també l'acte de graduació de les promocions del màster universitari en bioètica i dels títols d'expert universitari en bioètica aplicada a l'àmbit clínic i assistencial i en bioètica aplicada a la intervenció social i psicoeducativa. La part final de l'acte va estar acompanyada per la Coral del Col·legi de Metges de Barcelona, dirigida per Jordi Craven-Bartle Lamotte de Grignon, patró de l'Institut.
Més informació i imatges: Institut Borja de Bioètica
