Aquest diumenge 16 de març ha tingut lloc a Sant Cugat la segona edició de l’Aplec Ignasià, una jornada festiva i celebrativa, que reuneix a persones vinculades a les diverses institucions, comunitats i iniciatives de la Companyia de Jesús a Catalunya. Aquest any la temàtica ha estat la cura de la casa comuna i com avançar cap a una ecologia integral, que de fet és una de les preferències globals de la Companyia.
En acabar la jornada, una de les persones més implicades en l’organització definia amb aquestes paraules la seva sensació: “Quan era petita la meva mare m’explicava contes que sempre acabaven de la mateixa manera: … i van tornar a casa molt cansats però molt contents. Avui ha estat un dia de conte i així és com em sento. Però el més important de l’Aplec no és el resultat, sinó el camí i recorre’l amb vosaltres és una joia.”
Efectivament, el segon Aplec de la família ignasiana a Catalunya ha deixat molt bones sensacions. Primer, per les més de 300 persones que s’hi ha aplegat, procedents dels diversos llocs on la Companyia de Jesús està present a casa nostra. I segon, pel clima festiu, amb activitats ben diverses: lúdiques, la visita al claustre i recinte del Monestir de Sant Cugat, l’explicació dels 75 anys d’història del Centre Borja... i com a culminació, l’Eucaristia que s’ha celebrat en plena natura als jardins Laudato Si del Centre Borja, ben participada i molt sentida.
Després de l’àpat festiu i dels agraïments a totes les persones que han fet possible l’Aplec, com a cloenda s’ha plantat un llorer commemoratiu, demanant en la pregària de benedicció que l’arbre arreli com volem arrelar nosaltres en el Senyor, i que la seva ombra doni acollida i esperança com volem oferir nosaltres. Els participants s’han endut també unes llavors de calèndula per plantar a casa, com a símbol de la fe cristiana que vivim i volem compartir.
Aquest segon Aplec acaba doncs, constatant com la bona voluntat, generositat i amb persones tan implicades es poden fer coses precioses, com la celebració d’aquesta jornada. En un temps en el que ens calen espais de vinculació, de cultivar el sentit de pertinença, de celebració joiosa de la fe i de generar comunitat, aquest Aplec ha permès avançar en el sentiment de pertinença de quelcom més gran. Seguim creixent com a comunitat de comunitats ignasiana dins l’Església, i ens sentim impulsats a viure en missió sinodalment.
