El proper dissabte 13 de juny l’església del Sagrat Cor dels Jesuïtes de Barcelona, al carrer Casp, acollirà l’ordenació sacerdotal de dos jesuïtes catalans, l’Alex Escoda i el Luis Argila. Rebran l’ordenació sacerdotal de mans del bisbe David Abadies, conjuntament amb l’escolapi Albert Moliner Fernández.
L’Alex i el Luis van rebre l’ordenació diaconal fa un any i mig a Madrid. Ara, aquest nou pas no és viscut només com una fita personal, sinó com una crida a posar-se més plenament al servei de l’Església, de les comunitats i del Poble de Déu.
Durant aquests mesos com a diaca, el Luis Argila ens explica que ha col·laborat principalment en els batejos de la unitat pastoral Padre Rubio de Madrid i ha ajudat en les celebracions de l’eucaristia. En rellegir aquest temps, reconeix que el ministeri diaconal li ha fet experimentar que “Déu sempre és més gran del que esperem i mai deixa de sorprendre’ns”. Per al Luis, aquesta experiència l’ha ajudat a comprendre que Déu sovint es fa present en llocs i formes diferents de les que un havia previst. “Cal tenir els ulls i la ment oberts”, afirma.
El Luis, nascut a Barcelona el 1982, va conèixer la Companyia de Jesús a Veneçuela, on va col·laborar com a advocat amb el Servei Jesuïta als Refugiats. Després, ja en el seu itinerari de formació com a jesuïta, ha estat vinculat a diversos projectes de la Companyia a Catalunya, com Cristianisme i Justícia, Jesuïtes Lleida-Col·legi Claver de Raimat i la parròquia de Sant Ignasi de Lleida. Tot aquest camí conflueix ara en una ordenació que viu amb desig i confiança, però també amb la consciència de la responsabilitat que comporta el ministeri sacerdotal. “Cada dia que passa, ho visc amb més ganes i desig”, explica. Alhora, reconeix que a mesura que s’acosta la data s’hi afegeix “un cert vertigen pel ministeri” que li serà encomanat. “Sento que porto un tresor en gerres de terrissa”.
“Déu sempre és més gran del que esperem i mai deixa de sorprendre’ns”
Aquest curs, estudiant el màster d’espiritualitat ignasiana a Comillas, ha aprofundit en una intuïció que voldria que marqués el seu ministeri: ser “ministre de la consolació”. És a dir, ajudar les persones a créixer en el seu camí de fe i en la seva trobada amb Déu. També expressa una crida especial a viure el sagrament de la reconciliació com un lloc des d’on mostrar “el rostre d’un Déu” que és amor i misericòrdia, i ajudar a guarir falses idees de Déu.
També per a l’Alex Escoda, aquests mesos de diaconat han estat un temps de descoberta. Nascut a Barcelona el 1991, l’Alex va entrar al noviciat de la Companyia de Jesús l’any 2016. El seu vincle amb els jesuïtes es va anar teixint sobretot en la seva adolescència i joventut al Casal Loiola de Barcelona, on la vida de grup, el contacte amb realitats de pobresa, el voluntariat i els Exercicis Espirituals van anar configurant el seu camí vocacional.
Ara, després d’aquests mesos com a diaca, l’Alex constata que aquest nou pas suposa realment un canvi. “Fins a l’ordenació, la vocació és d’alguna manera més privada”, explica. En canvi, "amb l'ordenació, la vocació adquireix una dimensió pública molt forta”. Ho ha viscut especialment en el servei dels diumenges, que han deixat de ser un dia ordinari per esdevenir un espai on apareixen demandes i necessitats concretes de la comunitat. “Un entén que té un paper molt particular al servei de l’Església i comença a perdre el control del propi temps i de qui et coneix”, afirma.
"Amb l'ordenació, la vocació adquireix una dimensió pública molt forta”
L’Alex arriba a l’ordenació sacerdotal amb un desig que l’acompanya des de fa anys, però que aquest curs s’ha anat omplint d’imatges molt concretes: poder ajudar en les confessions a la parròquia, donar la unció a una persona estimada o celebrar amb senzillesa l’eucaristia dels dies ordinaris. “M’ha costat més desitjar el dia concret de l’ordenació”, reconeix. D’una banda, perquè una celebració així pot tenir un protagonisme personal que no encaixa del tot amb el seu tarannà discret. De l’altra, perquè ha anat entenent que aquest dia no és només seu. “Que hi hagi preveres és una bona notícia en si mateixa”, diu. Per això, el seu desig és que sigui sobretot “una celebració d’Església”, un espai on puguin trobar-se persones i sensibilitats diverses.
Actualment, l’Alex viu a Boston, dedicat principalment als estudis, i els caps de setmana col·labora en una parròquia amb una nombrosa comunitat llatina. Aquesta experiència també l’ha ajudat a formular què voldria oferir com a sacerdot jesuïta. Després de la marxa del jesuïta que acompanyava aquella comunitat, molts li han preguntat si ell es quedaria. “Quan deia que sí, tornava el somriure”. Per a l’Alex, aquesta pregunta expressa una necessitat profunda. Més enllà de la persona concreta, diu, les comunitats reconeixen que, a través dels sagraments, la vida pot esdevenir més plena i més semblant a la de Jesús. “M’agradaria oferir els sagraments al Poble de Déu”, resumeix.
La celebració de les ordenacions sacerdotals de l’Alex Escoda i el Luis Argila, jesuïtes, i l’Albert Moliner, escolapi, tindran lloc el proper dissabte 13 de juny, a l’església dels jesuïtes del carrer Casp de Barcelona.
