Cristina Inogés: No podem dir que som una Església sinodal si no guarim abans les ferides de les víctimes

La teòloga Cristina Inogés ha estat l’encarregada aquest any d’inaugurar el curs al centre d’estudis Cristianisme i Justícia, amb una ponència sobre el procés sinodal impulsat pel papa Francesc. 

Inogés ha dedicat la seva intervenció a insistir en la necessitat d’escoltar els exclosos en l’Església. Ha parlat d’aquells que estan als marges, la perifèria i la frontera de l’Església: joves, persones en situació de pobresa, dones, comunitats LGTBIQ+, sacerdots secularitzats,… “Ens hem de plantejar com donem veu als qui nosaltres mateixos hem relegat a aquests llocs”, perquè “si en el puzzle de la sinodalitat ens falten peces, no hi haurà sinodalitat”, ha assegurat.

Laica i teòloga, Cristina Inogés va participar a l’obertura del Sínode i forma part d’una de les seves comissions. “Les dones seguim als marges de l’Església”, diu. “Tot i que ara algunes dones tinguem certa visibilitat, hem de seguir parlant des d’aquests marges, perquè és el millor lloc des d’on mostrar la realitat de tantes dones al món".

Esperançada i il·lusionada en les possibilitats del Sínode, en reconeix també les dificultats i limitacions, moltes vegades provocades per les mateixes reticències internes o el risc que els debats que estan aflorant quedin diluïts. “El Papa Francesc ha obert molts processos però la realitat diu que es troba amb poques mans esteses per portar-los després a la pràctica”, va lamentar la ponent. Tot i això, molts dels temes que estan sorgint són els que l’Església rebutjava posar sobre la taula, i això suposa una crida d’atenció que ja no es pot ignorar.

Segons Inogés estan sortint qüestions vitals que ens mostren que cal descentrar-nos, practicar una escolta activa i ser capaços de “posar-nos a les sabates dels altres”. Per això convida a iniciar un procés de discerniment, que suposa “posar-ho tot de cap per avall i deixar que Déu tregui el cap”.   

En definitiva, el que ens proposa el Sínode és canviar la manera de relacionar-nos en l’Església, obrint canals per què la veu de tots i totes pugui ser escoltada i generant un canvi que s’ha de fer des de baix. Això implica afrontar també el dolor generat pels abusos de poder dins de l’Església, perquè “si no guarim les ferides de les víctimes no podrem dir que som una Església sinodal”.

Amb aquest acte, Cristianisme i Justícia inicia un nou curs. El director del centre, el jesuïta José Ignacio García, ha presentat algunes de les activitats i línies de reflexió que marcaran el treball dels propers mesos, amb una novetat destacada: l’Anuari del centre. Es tracta d’una nova publicació que tindrà caràcter anual. En la seva primera edició, acabada d’estrenar amb el títol “La ferida”, ofereix, entre d’altres continguts, una entrevista amb el filòsof Josep M. Esquirol i un diàleg sobre els elements que fan avui dels cristianisme una religió contracultural.