El professor de la Universitat Pontificia de Comillas, Sebastián Mora, va ser a Barcelona el passat 12 de juny convidat pel centre d'estudis Cristianisme i Justícia. Doctor en sociologia i màster en Doctrina Social de l’Església per la Universitat Pontifícia de Salamanca, Sebastián Mora va oferir una xerrada en la que va apuntar alguns dels reptes als quals ha de respondre avui el pensament social de l'Església.
L'acte, que va introduir i presentar Maria del Carmen de la Fuente, coordinadora de Jesuïtes Social Catalunya, va estar motivat per la decisió del cardenal Prevost de triar el nom de Lleó XIV, en referència al papa Lleó XIII, autor de la Rerum Novarum, encíclica que es considera el punt d’inici de la doctrina social de l’Església.
La necessitat de tornar a plantejar-nos una comprensió profunda del món
Sebastián Mora va situar els assistents en un temps en què l’impensable està passant, en què posem noms antics a realitats noves. En aquest context, el primer repte que Sebastián Mora llança a Lleó XIV és la necessitat de tornar a plantejar-nos una comprensió profunda del món. “I per això”, diu aquest sociòleg, “hem d’interrompre el món”. Podem continuar pensant la feina com es pensava al segle XIX? Què significa avui el cos humà? Què entenem per frontera? Ha canviat el concepte de guerra justa? Són preguntes que va llançar al públic, tot posant de relleu que “el que ens passa és que no sabem què ens passa” i que cal comprendre el món per poder situar-nos-hi.
Per fer aquest exercici de comprensió, va assenyalar la cultura del descart com un dels elements més importants a tenir en compte. Aquí el ponent es va aturar per situar la dignitat de totes les persones com un imperatiu bàsic indiscutible. Sebastián Mora va insistir en la lluita contra els mecanismes que legitimen el sofriment de moltes persones i el justifiquen com a necessari per mantenir el nostre benestar. “M’escandalitza que ens sembli normal”, va afirmar.
“La manera com abordem les migracions és el mirall ètic fonamental en què ens hem de mirar”
Sebastián Mora va repassar alguns temes clau que el pensament social de l’Església ha d’abordar i que situaria en l’agenda del nou Papa, com les desigualtats de tota mena, i entre elles, la creixent desigualtat generacional: “tenim una joventut empobrida”, va dir. I va esmentar l’accés a l’habitatge com una de les causes principals. També ha de ser central la qüestió de les migracions. “En un món en què perseguim, estigmatitzem i assassinem els migrants”, va lamentar, “la manera com abordem les migracions és el mirall ètic fonamental en què ens hem de mirar”.
"Cal posicionar de nou l'esperança"
Amb les imatges del que passa a Gaza molt presents, però també de molts altres conflictes en altres llocs, Sebastián Mora va assegurar que “el dret humanitari internacional s’ha llençat a les escombraries”, i assistim a una barbàrie que no pensàvem que fos possible. També va parlar del repte ecològic i del món digital, recordant que les grans promeses del món tecnològic-digital no s’han complert: la bretxa digital i l’aïllament de les persones, lluny de disminuir, han augmentat, i la solitud s’ha convertit en un problema social de primer ordre. El pensament social de l’Església pot i ha d’ajudar a comprendre aquest món i a posicionar de nou l’esperança. “Cal buscar energies motivadores per a l’acció i creure que alguna cosa podem fer”.
