Més de 30 joves d’entre 18 i 35 anys, acompanyats pels jesuïtes Pau Vidal, Roger Torres, Alexis Bueno i Rober Quirós i la religiosa de la consolació Thais Mor, es van reunir a Manresa divendres 30 de gener en la primera trobada de joves vinculats a la Plataforma Apostòlica de Catalunya de la Companyia de Jesús. Procedents de centres d’esplais (JEL), grups MAGIS, entitats socials, escoles i universitats, i arribats de Lleida, Sant Cugat, l’Hospitalet, Badalona i Barcelona, els participants van valorar especialment la possibilitat de trobar-se de manera intersectorial i territorial, més enllà dels espais propis habituals. La convocatòria va tenir molt bona acollida des del primer moment, com a oportunitat de reconèixer-se entre joves de realitats diverses i, a més, per poder sumar-se, l’endemà a l’Assemblea de la Plataforma juntament amb la resta de participants.
La trobada de joves es va emmarcar en dos horitzons. D’una banda, la concreció del nou Projecte Apostòlic de la Companyia de Jesús, que convida a articular-se i caminar amb més mirada compartida. De l’altra, la commemoració dels 500 anys de l’estada de sant Ignasi a Barcelona (1524-1526) després del seu pas per Manresa: una memòria que recorda l’inici d’una “manera nova” de viure la fe, quan Ignasi reconeix que “Déu el tractava com un mestre d’escola tracta un nen que l’ensenya” (Au 27). Des d’aquí, el grup va reflexionar sobre què vol dir “viure a la ignasiana” cinc segles després, sentint-se hereus d’una història més gran.
El fil conductor va ser una proposta senzilla: rellegir la vida i la missió des de cinc verbs ignasians —ajudar, agrair, contemplar, elegir i resistir—, extrets del Quadern 54 d’EIDES de Darío Mollà (Horitzons de vida: viure a la ignasiana). Aquesta dinàmica va permetre posar paraules a allò que molts viuen i busquen.
A l'hora de compartir-ho van sorgir preguntes i inquietuds diverses: com ressonen els cinc verbs en cadascú? quina és la nostra missió? ens sentim comunitat i com podem ser comunitat? Es va insistir que la crida és personal: “Déu reconeix cadascú pel seu nom” i que els verbs uneixen, però no uniformitzen; obren camins diversos dins d’una mateixa espiritualitat.
Cal destacar que la paraula comunitat apareix com una necessitat real, valorant que cada comunitat local té sentit perquè forma part d’un teixit més ampli. Així, la trobada va ajudar a prendre consciència que hi ha moltes altres comunitats i realitats, i que això sosté quan hi ha desolació. També es va expressar el desig de tenir cura dels vincles.
Parlant de missió, va sorgir una tensió fecunda: no es tracta només de “fer trobades i accions”, però tampoc de quedar-se en idees. En aquest horitzó, van aparèixer també les fronteres com a lloc concret on la vida s’hi juga i on cal ser presents.
L’ambient de la trobada va ser un dels elements més valorats: els àpats, les converses improvisades... i les estones de pregària, especialment a la Cova, recordant la vida d’Ignasi i la importància que va tenir aquest lloc per ell i per tantes persones al llarg de la història.
