És molt diferent conèixer que viure una experiència. És molt diferent parlar de Déu que experimentar-lo a través de la creació. Per això, dins del context de la segona trobada de la Comunitat Apostòlica Missió Lleida, l’equip d’Eco-Missió Lleida de la parròquia de Sant Ignasi de Loiola va voler organitzar un passeig contemplatiu per despertar consciència i experiència espiritual entorn de la natura que envolta el riu Segre. Era una proposta oferta a qualsevol persona relacionada amb les institucions jesuïtes de Lleida (parròquia, col·legi Claver, Arrels Sant Ignasi, CVX, esplais...), i fins i tot a d’altres comunitats cristianes de la ciutat. En total, el passat dissabte 29 de març més d’una quarantena de persones van reunir-se per començar aquest passeig especial.
El punt de trobada inicial va ser a la parròquia, on l’equip va presentar la psicòloga Marta Trepat, que ens va preparar amb claus pràctiques per al silenci interior i la connexió dels sentits de cara al camí. A continuació, el gran grup va començar la ruta, caminant dos quilòmetres per viaranys i entre els camps en silenci, gaudint dels ecosistemes fins al Xoperal del Tòfol, una zona d’arbres i riu, ocells i espais de pícnic, tot plegat conjugant les diferents espècies naturals que convivim en la creació. Allà es va oferir una motivació més espiritual: aprendre de com la Divinitat batega i estima, present en cada forma que existeix, regalant-s’hi. Per això, en lloc de considerar la creació com a simples coses en benefici dels humans, es va recordar com la meravellosa interconnexió entre els éssers de la realitat ens porta a la necessària comunió entre les criatures de Déu, relacionant-nos com a germans i germanes amb altres espècies, com deia Francesc d’Assís. Aquesta sensibilitat, a banda de nodrir l’esperit movent-nos a estimar la natura que també som, transforma les decisions diàries per no explotar i evitar danys envers aquests germans i germanes més vulnerables que solem «utilitzar» com si fossin recursos propis.
Després d’un quart d’hora més de silenci, penetrant en el sagrat de cada element que ens envoltava en el Xoperal, la convocatòria va cloure amb una posada en comú de mocions o moviments interiors que cadascú havia sentit en la jornada, un enriquiment per prendre consciència de la set que tenim totes, tots, d’espais i temps per a reconnectar amb Déu en la pregària, la calma i la creació.
En el tancament, els membres de l’equip d’Eco-Missió Lleida van explicar també la següent iniciativa que ja preparaven: un Sant Jordi diferent, substituïnt la tradició de comprar roses (la majoria importades de països llunyans, i plastificades) per la compra benèfica d’esqueixos plantats, curats i guarnits ecològicament per usuaris d’Arrels, feligresos de la parròquia o infants de l’esplai, junts venent rosers solidaris de quilòmetre zero, i amb ells sensibilitat.
La tornada a la ciutat, també a peu per un camí diferent, va estar plena d’agraïment, amistat i ganes de repetir aquella experiència que començava a marcar un precedent en la manera de relacionar-nos amb la llar comuna.
