El proper dilluns 14 d’octubre tindrà lloc la inauguració de curs a Cristianisme i Justícia, amb la participació del teòleg José Antonio Pagola que pronunciarà la conferència “Cinc paraules de Jesús per a una societat ferida, indignada i en lluita”

Moltes són les persones ferides i tocades durant aquests cinc anys de crisis. I molts són els col·lectius que han transformat la seva indignació en accions i lluites concretes, esquerdant un mur per on albirar un futur ple d’esperança. Quines serien les paraules de Jesús per a tots ells avui? Qui l’escoltaria? Cristianisme i Justícia ha demanat al teòleg José Antonio Pagola una ponència d’obertura en la que ens respongui a aquestes preguntes.

José Antonio Pagola, sacerdot guipuscoà nascut el 1937, va cursar estudis de Teologia i de Ciències Bíbliques a la Pontificia Universitat Gregoriana de Roma, a l’Institut Bíblic de Roma i a l’Escola Bíblica de Jerusalem. Va ser vicari general del bisbe de Sant Sebastià José Maria Setién. Ha estat professor de Cristologia a la Facultat de Teologia del Nord d’Espanya, a Vitòria i director de l’Institut de Teologia i Pastoral de Sant Sebastià. Especialista en l’estudi i l’aproximació històrica a la figura de Jesús de Natzaret, ha publicat diverses obres amb aquesta temàtica. Entre elles, “Jesús. Aproximación histórica” (2007), “Jesús ante la mujer” (2006) o “¿Qué sabemos del Jesús histórico?” (1983). Darrerament ha publicat “Jesús i el diner” (2013).

Davant un món que s’esquerda: reformes profundes o receptes antigues?

Cristianisme i Justícia, centre d’estudis promogut pels Jesuïtes de Catalunya, fa 30 anys que s’ocupa de l’anàlisi dels problemes socials i l’estudi d’una teologia compromesa amb la justícia, sempre des de la realitat de les persones i col·lectius més vulnerables. En aquest acte es presentaran les línies de treball per al curs 2013-14. El centre continuarà treballant a través dels seus seminaris i grups interns en la reflexió sobre la situació social, les migracions, el diàleg interreligiós i l’ètica o la sostenibilitat.

Conscients de les múltiples esquerdes obertes a la nostra societat, Cristianisme i Justícia es pregunta si cal apostar per crear alguna cosa radicalment nova o limitar-nos a reformar el sistema actual. Aquest és l’eix del nou curs “Reformes profundes o receptes antigues”, que comptarà amb la participació d’especialistes en diversos àmbits. D’altra banda, i en aquesta mateixa línia, es consolida l’oferta dels cursos d’anàlisi de la realitat social i d’iniciació teològica, que ofereixen, respectivament, eines per a entendre i interpretar de forma crítica el què passa al nostre voltant, i una síntesi dels fonaments de la fe cristiana.

En l’àmbit de la teologia la novetat principal serà la presentació, durant el primer trimestre, del llibre “Una teologia agenollada i indignada”, en el qual el sacerdot i teòleg Javier Vitoria, membre de l’àrea teològica del centre, ofereix de manera ordenada els principis bàsics de la teologia de Cristianisme i Justícia, que s’ha anat desenvolupant al llarg dels 30 anys d’existència del centre.

Les qüestions més candents de l’actualitat, vistes des del punt de vista dels drets humans, tindran el seu espai al cicle Els Dilluns dels Drets Humans, organitzat conjuntament amb Justícia i Pau, i en el que s’abordaran qüestions com la problemàtica de l’atur, el desordre financer i la banca ètica, el dret a l’habitatge digne, l’assistència sanitària o la situació de la Unió Europea, entre d’altres.

El passat divendres 27 de setembre, el jesuïta Jaume Flaquer, cap de l'àrea teològica de Cristianisme i Justícia, va ser entrevistat al programa "El cafè de la República", que presenta i dirigeix el periodista Joan Barril a Catalunya Ràdio. Flaquer, que treballa en el camp del diàleg interreligiós i és expert en Islam, va conversar amb Barril sobre diverses qüestions, especialment la situació als països àrabs, la religió musulmana, les relacions i el diàleg entre religions i també les expectatives generades a l'Església Catòlica arran de l'elecció del Papa Francesc.

Podeu escoltar l'entrevista aquí.

Entrevista a Oriol Tuñí, sobre Óscar Romero. Publicat al suplement Presència el 26 de maig de 2013.

Cristianisme i Justícia convoca, per al dilluns 13 de maig, una taula rodona per debatre sobre les possibilitats de reformar el sistema actual o apostar per un procés rupturista. Més informació a la nota de premsa adjunta. 

Article sobre la presentació de l'informe "Atrapados tras las rejas", sobre la situació als Centres d'Internament d'Estrangers, i entrevista a Quim Pons, jesuïta i coordinador del grup de voluntaris que visita el CIE Zona Franca de Barcelona. Publicat al setmanari Catalunya Cristiana el 5 de maig de 2013.

Aquest document de l’ONG Pueblos Unides inclou per primera vegada un informe sobre el CIE Zona Franca de Barcelona, elaborat per un equip de voluntaris de la Plataforma

El proper dilluns 15 d’abril a les 19:30h (C/ Roger de Llúria, 13) es presenta a Barcelona el document “Atrapados tras las rejas” sobre la situació als Centres d’Internament d’Estrangers (CIES) realitzat per l’ONG Pueblos Unidos (del Servei Jesuïta a Migrants) a partir de l’experiència directa al CIE d’Aluche (Madrid). Per primera vegada inclou també un informe sobre la situació al CIE de Zona Franca (Barcelona), elaborat per un equip de voluntaris de la Plataforma d’entitats cristianes amb els immigrants.

L’acte comptarà amb la participació d’Eduard Ibáñez, coordinador de la Plataforma d’entitats cristianes amb els immigrants i director de Justícia i Pau; Joaquim Pons, jesuïta i coordinador del grup de voluntaris CIE Zona Franca; Cristina Manzanedo, advocada de l’àrea jurídica de Pueblos Unidos i coordinadora de l’informe; i Nani Vall-llosera, voluntària que ha visitat interns del CIE Zona Franca.

El grup de voluntaris de Barcelona ha realitzat un total de 220 visites a 55 persones internes i ha acompanyat a algunes de les seves famílies. Cal assenyalar que a Barcelona les entitats socials no poden accedir al CIE i els voluntaris ho han de fer com a particulars durant el torn de visites de familiars i amics. Les dades i observacions que es recullen a partir de l’experiència i que es presentaran durant l’acte són significatives per conèixer quines són les condicions de vida als centres. Una de les principals dificultats són l’absència d’informació i les dificultats per a la comunicació amb l’exterior.

Acte de presentació de l’informe “Atrapados tras las rejas”

La situació dels Centres d’Internament d’Estrangers (CIE) a Espanya. Els casos de Madrid i Barcelona.

Dia i hora: Dilluns 15 d’abril, a les 19:30h
Lloc: seu de Cristianisme i Justícia. C/ Roger de Llúria, 13 de Barcelona
Intervenen:
Eduard Ibáñez, Coordinador de la Plataforma d'Entitats Cristianes amb els Immigrants
Joaquim Pons, Grup de voluntaris i voluntàries CIE Zona Franca
Cristina Manzanedo, advocada, Àrea Jurídica de Pueblos Unidos (SJM-Espanya).
Nani Vall-llossera, voluntària, ha estat visitant i acompanyant interns en un CIE

Per a més informació podeu descarregar la nota de premsa i el document "Atrapados tras las rejas"

Article de Jaume Reixach publicat a El Punt Avui el passat 27 de gener de 2013, en el que parla del quadern sobre el Concili Vaticà II del jesuïta Vïctor Codina publicat per Cristianisme i Justícia.

Entrevista al jesuïta i teòleg Víctor Codina, amb motiu de la publicació del quadern "Fa 50 anys va haver-hi un Concili..." de Cristianisme i Justícia. Emesa al programa "Diálogos de medianoche" de Ràdio Ecca el 26 de gener de 2013.

El proper dilluns 4 de febrer, dins del cicle “Els dilluns dels Drets Humans” que organitzen conjuntament Justícia i Pau i Cristianisme i Justícia, tindrà lloc la taula rodona: “Sang al mòbil: el coltan i el conflicte de la RD Congo”.

Cinc milions de víctimes mortals. Aquesta és la xifra esfereïdora que, segons algunes organitzacions humanitàries, ha provocat des de l’any 1996 el conflicte bèl•lic que sacseja l’est de la República Democràtica del Congo. A aquesta dada cal sumar-hi les constants violacions de drets humans sobre la població, especialment els abusos sexuals a les dones. En aquest context, el paper del coltan, un mineral utilitzat en la fabricació d’aparells tecnològics com ara els mòbils i que es concentra en la seva majoria en aquesta regió, ha contribuït a alimentar el conflicte. Diverses empreses de telefonia mòbil han estat denunciades per la seva responsabilitat en aquesta realitat. Quin és realment l’impacte del coltan en aquest conflicte? Quines empreses i actors estan involucrats? Quina és la nostra responsabilitat i quines accions internacionals s’han posat en marxa per posar fi a aquest problema?

Ponents:
Miquel Àngel Prieto, membre de Justícia i Pau i de la Xarxa d’Entitats per la R.D.Congo. Des de 1998 investiga i col•labora en accions humanitàries i de defensa dels drets humans a la regió dels Grans Llacs de l’Àfrica Central.
Óscar Mateos, responsable de l’Àrea Social del Centre d’Estudis Cristianisme i Justícia, i professor de Cooperació internacional al desenvolupament a la Facultat d’Educació i Treball Social Pere Tarrés (Universitat Ramon Llull).

Dia: dilluns, 4 de febrer
Hora: 19 h
Lloc: Cristianisme i Justícia (Roger de Llúria 13, Barcelona)
Entrada lliure
Organitza: Cristianisme i Justícia, i Justícia i Pau (en el marc del cicle de conferències Els Dilluns dels Drets Humans)

Podreu seguir l’acte en directe aquí i a les xarxes a #CongoDDHH

La celebració del 50 aniversari del Concili Vaticà II (1962–1965) ha reobert el debat sobre quina ha estat la veritable incidència d’aquell esdeveniment per a l’Església. Va suposar realment una renovació i una obertura de l’Església al món modern? O la posterior aplicació del Concili el buidà de contingut? És vàlid, 50 anys després, el model d’Església que dibuixava el Vaticà II?

Víctor Codina, jesuïta, preparava el seu doctorat en Teologia a Roma durant la celebració del Concili Vaticà II. Seguia de prop el seu desenvolupament i fins i tot va poder assistir a una sessió conciliar. 50 anys després, i amb la seva experiència com a teòleg a l’Amèrica Llatina exposa, en el darrer quadern de Cristianisme i Justícia, les seves impressions sobre aquell esdeveniment i la seva posterior aplicació.

El Vaticà II, en la línia dels desitjos expressats per Joan XXIII en el seu discurs inaugural l’11 d’octubre de 1962, representa el pas d’un model d’església piramidal, desigual, clerical i unida a l’Estat a una església que tornava a les fonts de la fe, responia als signes dels temps, afrontava el diàleg amb el món modern i amb la cultura, redescobria la dimensió comunitària i abordava el tema de l’ecumenisme i el compromís amb els pobres, entre d’altres.

Involució eclesial

Què passà, doncs, per què 50 anys després hi hagi tants dubtes sobre què ha representat el Concili? El Vaticà II va provocar moltes reaccions i exageracions en el si de l’Església, tot just després de la seva finalització, generant un clima en el que “la minoria conciliar que va ser derrotada pel Concili, a poc a poc, ha anat enarborant la interpretació del Vaticà II, utilitzant el seu poder per buidar-lo de contingut”. “Molts dels documents del magisteri que s’han anat produint en temps de Joan Pau II marquen un clar retrocés respecte a la inspiració més profunda del Vaticà II” fins al punt de generar “gran desil·lusió dels sectors que esperaven que el Concili renovés l’Església” i una “pèrdua de credibilitat de l’Església que s’ubica amb dificultat en el nou context social i cultural”.

Les llacunes del Concili

Però quines en són les causes? Si bé ja durant i acabat el Concili “alguns teòlegs conservadors es van resistir a acceptar el Vaticà II”, l’autor assenyala també que “aquestes postures reaccionàries estaven alimentades per una interpretació excessivament lliure i alegre del Vaticà II per part d’alguns progressistes”. Però en la seva opinió, la insuficient aplicació del Concili no prové només de les interpretacions posteriors, sinó que el mateix Vaticà II “presenta una sèrie de dèficits” que han fet que, “en la pràctica hagi quedat molt sovint a meitat de camí”: les esmenes que va haver d’admetre per assolir el màxim de consens i que el doten d’una ambigua dualitat, la falta de concreció d’alguns dels grans temes abordats, el silenci a l’entorn de qüestions que ja eren aleshores candents com el celibat sacerdotal o el paper de la dona, i la no realització del somni de Joan XXIII que l’Església fos realment l’Església del pobres. A tot això cal sumar el temor de pèrdua de poder que va generar en la cúria romana, i que es convertí en un element de fre en el postconcili.

"L'Església ha de generar esperança i sentit"

La reflexió de Codina va encara una mica més enllà i es pregunta si ara, 50 anys després, segueix sent vàlid aquest model d'Església que proposava el Vaticà II. L'autor constata que "en aquests cinquanta anys hi ha hagut un desplaçament d'accents i interès": els esdeveniments socials, polítics, econòmics, culturals i religiosos dels últims anys, amb la crisi econòmica actual, els avenços en ciència i tecnologia, la globalització..., ens situen davant d'un escenari diferent. "Som davant d'un terratrèmol que ho ha sacsejat tot", diu Codina. "En aquest clima caòtic de canvi i incertesa generalitzada, la problemàtica del Vaticà II ha quedat d'alguna forma desplaçada o fins i tot superada". Segons l'autor, els problemes són molt més radicals i de fons i, mentre el Vaticà II se centrà en l'Església, ara "cal concentrar-se en l'essencial, tornar a Jesús i a l'Evangeli i iniciar una experiència espiritual de Déu i de profecia enfront del món dels pobres i exclosos que són la major part de la humanitat, i enfront de la terra, que està seriosament amenaçada". "L'Església", diu l'autor, "ha de generar esperança i sentit". Amb tot, considera que cal continuar amb el procés de recepció del Vaticà II, encara inacabat, explotar la seva herència en allò que pugui ajudar a respondre als reptes d'avui, en línia amb l'Esperit que va moure Joan XXIII a fer un salt cap endavant.

L'autor

Víctor Codina és jesuïta i doctor en Teologia. Va estudiar Filosofia i Teologia a Sant Cugat, a Innsbruch i a Roma. Des de 1982 resideix a Bolívia on ha treballat amb sectors populars i en la formació de laics a Oruro i Santa Cruz. Professor de Teologia a la Universitat Catòlica Bolívia de Cochabamba alternant amb el treball pastoral en barris populars. Ha publicat diversos quaderns amb Cristianisme i Justícia, entre els quals, "Espinal, un català màrtir de justícia" (1984), "Acollir o refusar el clam de l'explotat" (1988), o "Sentir-se església en l'hivern eclesial" (2006)

Reportatge emès el 12 de febrer al programa Món 324, sobre la renúncia del Papa Benet XVI, amb declaracions de Jaume Flaquer.

[video:http://www.tv3.cat/videos/4464071/]

Entrevista a Josetxo Ordóñez, advocat que forma part del grup de voluntaris de la Plataforma d'Entitats Cristianes amb la Immigració que està treballant la situació dels Centres d'Internament d'Estrangers. L'entrevista es va emetre el 26 de febrer al programa Para Todos La 2 de TVE.