El dimecres 26 de febrer, la biblioteca del segon pis de la seu dels Jesuïtes de Catalunya a Barcelona va acollir la presentació del llibre Ser puerta abierta. La hospitalidad en el corazón de la espiritualidad, en un acte coorganitzat per Migra Studium i Jesuïtes Catalunya. La trobada va prendre la forma d’una conversa sobre què vol dir, avui, “viure amb la porta oberta”, amb veus de diverses persones que ho practiquen.
Publicat al segell SalTerrae, el llibre —signat per Alberto Ares, Jennifer Gómez i María del Carmen de la Fuente— defensa la hospitalitat com una força capaç de “sanar ferides”, “unir allò que està separat” i teixir fraternitat en una societat marcada per la por, rellegint-ne les arrels bíbliques i la tradició cristiana de l’acollida amb exemples concrets i mirada realista.
L’acte va començar amb la benvinguda de Maria Coll, directora de la Fundació Migra Studium, que va connectar la conversa amb l’experiència d’acollida i d’hospitalitat que es viu a Migra Studium i al conjunt de la xarxa d’hospitalitat que s’ha generat a l’entorn dels Jesuïtes a Catalunya. María del Carmen de la Fuente, coautora del llibre i coordinadora del sector social de Jesuïtes a Catalunya, va presentar l’obra com el “fruit d’una experiència reflexionada”: una síntesi que neix del que s’ha anat vivint. Va insistir que les presentacions d’aquest llibre han de ser necessàriament corals, perquè de l’hospitalitat no se’n pot parlar des d’una sola mirada, i va remarcar una idea clau del llibre: està molt bé escriure i pensar-la, però “l’hospitalitat és pràctica: s’ha de practicar”.
En la seva intervenció va apuntar arrels i fruits de l’hospitalitat. Entre les arrels, va subratllar que l’hospitalitat és un valor intrínsec a la humanitat, present en tradicions religioses i humanistes, i vinculada a l’instint de protecció de la vida. També la va connectar amb el relat bíblic d’un poble en camí i amb la convicció que l’hospitalitat s’aterra en gestos senzills i quotidians.
Pel que fa als fruits, va compartir alguns aprenentatges, com constatar que tots i totes portem una història de migració i d’estrangeria, perquè ningú és sempre hoste o amfitrió. A més, l’hospitalitat ens reconcilia amb la nostra fragilitat, posa de relleu la importància de les cures i ens convida a “donar temps” a la quotidianitat —parlar, compartir, escoltar— com a camí per construir comunitat i esperança. En aquest horitzó, va assenyalar l’espiritualitat ignasiana compartida pels autors com un substrat que inspira i sosté la resistència necessària per perseverar en el desig d’acollir.
La conversa va incorporar després la perspectiva d’Elisabeth Lheure, col·laboradora d’AUDIR i membre de la comunitat Bahá’í de Barcelona. Amb el paral·lelisme de les etapes de la vida, va descriure l’hospitalitat com un signe de maduresa: el pas del “jo” al “nosaltres”. Va definir-la com a forma de servei i també de pregària, i va recordar com la vida espiritual ens compromet a la transformació social, oblidant-nos del nostre propi benefici i servint al bé comú.
Els testimonis que van prendre la paraula tot seguit van donar cos i emoció a les idees. Abdennasser Boudrikech va parlar de la hospitalitat com un deure moral après des de petit, al Marroc, on va explicar com és habitual viure amb les portes obertes, amb la casa preparada per oferir el que es té, i va agrair l’hospitalitat rebuda de la xarxa comunitària. Pilar Ferriz va compartir l’experiència comunitària d’hospitalitat a Sant Feliu de Llobregat i va destacar el que passa en les converses i els sopars, quan l’acollida genera un espai inesperadament transformador. Carmen Juares, d’origen hondureny i responsable de l’acollida a Migra Studium, ha destacat la importància, en el primer acompanyament, de posar la persona al centre, procurant que tant l’espai com l’acollida siguin confortables, amables.
Finalment, Cheikh Abdoul Khadre Drame, coordinador de la xarxa d’hospitalitat de Migra Studium, va evocar amb proximitat la seva infància al Senegal, marcada per les portes obertes i la naturalitat de convidar tothom qui passa. Va explicar el sentit de la paraula teraanga, que expressa hospitalitat i acollida, però també respecte, generositat, comunitat i solidaritat, com un valor après a casa i viscut en família.
La presentació va deixar la convicció que la hospitalitat no és un concepte abstracte, sinó una manera concreta d’habitar el món —en gestos senzills, en família i comunitat, i amb temps— que pot obrir camins de reconciliació i esperança.
