En una entrevista concedida a setze revistes jesuïtes de diversos països i publicada avui, el Papa Francesc ofereix la seva visió sobre temes com el govern de l’Església, l’ecumenisme, qüestions morals o l’experiència cristiana, a més de reflexionar sobre la seva condició de jesuïta.
Setze revistes de cultura de la Companyia de Jesús publiquen avui una llarga entrevista al Papa Francesc, realitzada pel jesuïta italià Antonio Spadaro S.J., director de La Civiltà Cattolica. El text recull un diàleg de més de sis hores que es va desenvolupar en tres sessions els dies 19, 23 i 29 d’agost. A Espanya, l’entrevista la publica la revista centenària Razón y Fe, avui a la seva web i en el número d’octubre de la seva edició impresa.
En aquesta entrevista el pontífex revela molt del seu sentir com a jesuïta i de l’espiritualitat ignasiana i, a més, ofereix la seva visió sobre moltes qüestions eclesials com el govern de l’Església, les possibles reformes, l’ecumenisme, temes morals o l’experiència cristiana.
Segons l’entrevistador, P. Spadaro, “ha estat més una conversa que una entrevista”. En ella, el Papa parla d’ell mateix, de les seves experiències personals, les seves preferències literàries i cinematogràfiques, la seva manera preferida de pregar… Confessa, per exemple, que en la seva decisió d’entrar a la Companyia de Jesús una de les coses que va valorar va ser la vida en comunitat: “no em veia sacerdot sol”, diu el Papa. I aquest és també el motiu pel qual va decidir fixar la seva residència a Santa Marta: “necessito viure la meva vida al costat dels altres”.
Defineix el discerniment com a guia en la seva manera de governar i prendre decisions, fins i tot aquelles que afecten a la seva vida més quotidiana: “Desconfio de les decisions que es prenen improvisadament”, afirma el Papa, i adverteix que el discerniment requereix temps: “Són molts, per posar un exemple, els que creuen que els canvis i les reformes poden arribar en un temps curt. Jo sóc de l’opinió que cal temps per a posar les bases d’un canvi veritable i eficaç. Es tracta del temps de discerniment”.
Sobre el model de govern per a l’Església, apunta a la necessitat de diàleg i consultes: “Els consistoris i els sínodes, per exemple, són llocs importants per a aconseguir que aquesta consulta arribi a ser veritable i activa. El que cal és donar-los una forma menys rígida. Desitjo consultes reals, no formals”. Reconeix haver arribat a aquesta conclusió aprenent de dificultats viscudes en el passat quan, sent molt jove i en un context difícil es va convertir en superior provincial: “El meu govern com a jesuïta, al principi, patia de molts defectes (…) Jo prenia les meves decisions de manera brusca i personalista (…) El Senyor ha permès aquesta pedagogia de govern encara que hagi estat per mitjà dels meus defectes i pecats.”
Sobre els jesuïtes i la Companyia de Jesús, confessa la seva admiració pel beat Pere Favre, jesuïta savoià company de Sant Ignasi de Loiola, pel seu “diàleg amb tots, fins i tot amb els més allunyats”. Considera el Papa que “el jesuïta ha de ser persona de pensament incomplet i de pensament obert” i que ha de ser creatiu i estar immers en el context en què actua i sobre el que reflexiona.
El Papa Francesc parla també en aquesta entrevista sobre l’Església i les possibles reformes a realitzar. “Veig amb claredat que el que l’Església necessita amb més urgència avui és una capacitat de curar ferides i donar calor als cors dels fidels”, afirma el Papa. “Els ministres de l’Església han de ser misericordiosos, fer-se càrrec de les persones, acompanyant-les com el bon samarità que renta i dóna consol. Això és Evangeli pur”. “Les reformes organitzatives i estructurals són secundàries, és a dir, venen després. La primera reforma ha de ser la de les actituds”.
D’aquesta manera, reclama una Església que surti de sí mateixa: “Busquem més ser una Església que troba nous camins, capaç de sortir de sí mateixa anant cap al que no la freqüenta, cap el que en va marxar, cap a l’indiferent. El que va abandonar l’Església de vegades ho va fer per motius que, si s’entenen i valoren bé, poden ser el començament d’un retorn. Però és necessari tenir audàcia i valor”.
El Papa destaca la imatge de l’Església com a “poble sant, fidel a Déu”, ja que la dimensió comunitària és essencial a la fe cristiana: “ningú se salva sol, com a individu aïllat” sinó que “Déu entra en aquesta dinàmica popular”, en l’entramat de relacions interpersonals. Pel què fa a la vida religiosa, el Papa subratlla que “els religiosos són profetes”, una profecia que de vegades “crea enrenou” i “anuncia l’esperit de l’Evangeli”.
No defuig el Papa temes controvertits com la qüestió dels cristians que viuen situacions irregulars per a l’Església, els divorciats tornats a casa, parelles homosexuals, o altres circumstàncies. El Papa demana tenir sempre en compte a la persona: “Déu acompanya a les persones i és el nostre deure acompanyar-les a partir de la seva condició. Cal acompanyar amb misericòrdia”. Al mateix temps, el Papa adverteix que “no podem seguir insistint només en qüestions referents a l’avortament, al matrimoni homosexual o a l’ús d’anticonceptius (…) Si es parla d’aquestes coses cal fer-lo en un context”.
Preguntat sobre el paper de la dona en l’Església, respon apostant per una major presència femenina: “Als llocs on es prenen les decisions importants és necessari el geni femení. Afrontem avui aquest repte: reflexionar sobre el lloc específic de la dona fins i tot allà on s’exercita l’autoritat en els diversos àmbits de l’Església”.
Sobre l’experiència cristiana i com buscar i trobar Déu, el Papa ens demana allunyar les temptacions i trobar Déu en el nostre avui: “el Déu concret, per dir-ho així, és avui. Per això les lamentacions mai ens ajudaran a trobar Déu”. Al mateix temps, demana una actitud d’humilitat: “Si una persona diu que ha trobat Déu amb certesa total i sense cap marge d’incertesa, alguna cosa no va bé”.
Razón y Fe, revista de la Companyia de Jesús que publica aquesta entrevista a Espanya, va ser fundada el 1901. S’edita deu vegades a l’any, ofereix reflexions sobre el moment polític i econòmic de l’estat espanyol i d’Amèrica, destacant fets que suggereixen una paraula, amb una actitud creient, compromesa amb l’humanisme i la llibertat religiosa. Aborda tot tipus de temes sense desatendre el camp específic en el que la fe, la teologia i l’església s’encarnen en la cultura. El seu director és el jesuïta Alfredo Verdoy.
Entre les setze revistes de la Companyia de Jesús que publiquen avui l’entrevista a tot el món hi ha La Civiltà Cattolica (Itàlia), America Magazine (EE.UU.), Mensaje (Chile), Études (França), Thinking Faith (Anglaterra) o Stimmen der Zeit (Alemanya). A totes elles, el Papa anima en aquesta entrevista a seguir servint a l’Església i a la societat des del “diàleg, el discerniment i la frontera”.
Podeu trobar l’entrevista íntegra a http://www.razonyfe.org/
Seguiu a Twitter el hashtag: #HablaFrancisco
