La comunitat educativa de Jesuïtes Lleida-Col·legi Claver i la Fundació Amics del Claver han aconseguit el seu objectiu: 40.000 euros per construir una escola a Maban, a Sudan del Sud, on treballen dos jesuïtes catalans dins de l'equip del JRS (Servei Jesuïta als Refugiats).
La marató solidària que es va celebrar el passat 9 d'abri al teatre de la Llotja de Lleida va ser tot un èxit: el teatre es va omplir 4 cops i es van poder recollir els diners necessaris per a fer realitat el projecte. La iniciativa ha mobilitzat tota la comunitat educativa, alumnat, famílies i educadors i s'ha plasmat en un espectacle a través del qual es donava a conèixer la situació d'aquest país africà. A l'acte hi van assistir, entre d'altres, l'alcalde de Lleida, Àngel Ros i el bisbe de Lleida, Mons. Salvador Giménez.
L'origen d'aquesta aventura va començar de manera senzilla, quan uns alumnes del col·legi van comunicar-se per skype amb l'Àlvar Sánchez, que ha estat alumne i professor de l'escola i que actualment treballa al camp de refugiats de Maban. Gràcies a ell van començar a saber alguna cosa més sobre els refugiats i la situació a Sudan del Sud.
Ja no es tractava d'una notícia a la televisió ni d'un vídeo a l'escola, era el seu antic professor que els explicava directament i en primera persona una realitat tan dura com desconeguda per a ells. Van començar a sensibilitzar a la resta de companys de l'escola, a professors, famílies,... i així van sorgir petits gestos i campanyes des de tot arreu, amb un mateix objectiu: construir un pont simbòlic que unís l'escola amb el camp de refugiats de Maban.
Fins que algú va tenir la idea de fer una escola a Sudan del Sud. Com? Omplint quatre vegades en un sol dia l'immensa sala de la Llotja de Lleida es podrien recollir els diners necessaris per fer una escola a Sudan del Sud. La idea va anar creixent poc a poc, fins que dissabte 9 d'abril es va fer realitat. I l'espectacle va ser tot un èxit que va desbordar totes les expectatives. Entre les 4 sessions es van aplegar més de 4.000 persones que van rebre molt més que informació: es van implicar en aquesta realitat... Emocionava, expliquen els qui hi van assistir, veure les cares ploroses dels presents que parlaven per si soles.
Més informació en aquest enllaç.
