Del 20 al 22 de juny s'ha celebrat al Brasil la Conferència de Nacions Unides sobre Desenvolupament Sostenible, Rio+20, amb presència de la Companyia de Jesús i d'entitats que hi estan vinculades
El motiu d'aquesta presència és la voluntat de promoure el valors d'un nou món possible, on el tema mediambiental i tot el que fa referència a l'ecologia té molt a veure amb la possibilitat de les persones de tenir una vida digna. Representants del Secretariat de Justícia Social i Ecologia de la Companyia de Jesús, ee la xarxa Ecojesuit, de Fe y Alegría, del sector social de la Conferència de Provincials de l'Amèrica Llatina o de les ONG Alboan i Entrecultures, entre d'altres, han estat a Rio+20 amb aquest objectiu.
En finalitzar la Cimera, el jesuïta José Ignacio García, comparteix unes primeres impressions sobre el documente "El futur que volem", l'acord final de la Cimera. "Efectivament no és text original, gens creatiu, gairebé no hi ha cap idea nova excepte potser les d'economia verda i objectius de desenvolupament sostenible", de fet l'acord fa referència a desenes d'acords, convencions i tractats anteriors que anima a reforçar, donar-hi suport o sostenir en aquest univers d'iniciatives ja existents".De fet, les ONGs presents han expressat que no es veuen en absolut representades amb el resultat de la Conferència, fet que els fa qüestionar tot el procés.
L'anàlisi de José Ignacio García publicat a Ecojesuit també posa de relleu la flebesa d'algunes de les declaracions del text, que enumera diversos aspectes a tenir en compte per a un ús sostenible dels recursos naturals i els ecosistemes, però que no prioritza ni ofereix criteris. També considera un argument dèbil el que dóna per a la qüestió dels drets de la terra o les recomanacions sobre la importància de la presentació d'informes sobre sostenibilitat empresarial i la posada en pràctica, per part de les empreses, de mesureses per a la sostenibilitat. "Rio+20 hauria marcat una diferència si hagués fet obligatori l'informe de sostenibilitat, mantenir-lo com a recomanació és una gran oportunitat perduda", considera García.
Un dels aspectes més desafortunats de la declaració, segons aquest anàlisi, és el que fa referència a la mineria i l'extracció de metalls i minerals: "La preeminença econòmica que es dóna a la mineria, sense mencionar que és un recurs que s'esgota, i posant les seves implicacions socials al final, sense dir que té efectes devastadors com l'expulsió de poblacions, l'apropiació de la terra, la contaminació del sòl i l'aigua, i les condicions laborals inhumanes, indica l'escala de valors que es proposa. Les matèries primes es posen per davant de forma radical als éssers humans".
Llegir l'article sencer
