El 24 de febrer es va celebrar a la seu de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals a Madrid es va celebrar un acte en homenatge al P. Albert Dou i Mas de Xexàs (1015-2009), jesuïta, matemàtic i enginyer. Aquest esdeveniment s'ha programat en el marc del centenari del naixement del P. Dou.
Van participar en l'acte el professor de la Universitat Complutense de Madrid Jesús Ildefons Díaz, que va parlar sobre el P. Dou com a matemàtic, enginyer i acadèmic, i el jesuïta Manuel García Doncel, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona que va abordar la seva aportació com a historiador, humanista i religiós.
Va ser un acte acadèmic i solemne. Abans de començar, en la mateixa avantsala del saló d'actes es vivia la trobada de vells amics d'Alberto Dou, ambientat amb la immensa llista de les seves publicacions i l'exposició d'alguns d'aquests treballs, al costat de la projecció d'una gran col·lecció de fotos del P. Dou. Aquest recull dels seus llibres i articles es mantindrà exposada fins a l'1 d'abril.
Un centenar d'assistents van omplir la sala, i l'acte va començar puntualment amb una brevíssima presentació del president de l'Acadèmia. El Prof. Ildefons Díaz, antic doctorand i avui successor d'Alberto Dou a la Universitat Complutense, va glossar les tasques del seu mestre com a matemàtic, enginyer i acadèmic, il·lustrant-les amb vivències personals seves. I va subratllar l'ampli impacte de Dou en la matemàtica espanyola a través de l'ensenyament.
A continuació Manuel G. Doncel, company jesuïta i professor a la Universitat Autònoma de Barcelona, a la qual es va retirar Alberto Dou en els seus anys de professor emèrit, va glossar la seva tasca com a historiador de ciències, humanista i religiós. Cofundadors tots dos de l'actual Centre d'Història de la Ciència de la UAB, és allà on Dou va dictar cursos i va dirigir tesi sobre els seus temes històrics predilectes: "La matemàtica espanyola del segle XVII", i "La història del paral·lelisme". Es va ponderar també la riquesa dels seus interessos humanistes i el seu profund mòbil religiós.
Il·lustre matemàtic
Nascut a Olot el 21 de desembre de 1915, el P. Albert Dou va ser un il·lustre matemàtic i enginyer. Amb 16 anys es va traslladar a Madrid per estudiar a l'Escola d'Enginyers de Camins, Canals i Ports, on uns anys, després li oferiren una càtedra de Matemàtiques.
Catedràtic també de la Universitat Complutense de Madrid, ha estat un referent en l'estudi i la investigació de la matemàtica, col·laborant amb diversos centres de diferents països i al costat dels millors experts en el seu camp. Va ser també rector de Deusto, rector acadèmic d'ICAI i ICADE, i va participar en la constitució de la Universitat Pontifícia de Comillas. Va ocupar la presidència de la Reial Societat Matemàtica Espanyola i va rebre nombrosos reconeixements com la Gran Creu de l'Ordre d'Alfons X el Savi, la medalla d'or del Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports, i els doctorats honoris causa per les universitats Pontifícia de Comillas i de Màlaga.
Va impulsar la tasca dels jesuïtes en l'àmbit científic i universitari
Als 27 anys va ingressar al noviciat de la Companyia de Jesús a Veruela i va ser ordenat sacerdot el 1954. A més de la seva dedicació a la matemàtica, el P. Dou es va acostar també a altres sabers com la filosofia, l'antropologia i la teologia. Va reflexionar també sobre la relació entre la fe i la ciència, impulsant la missió dels jesuïtes en l'àmbit científic i universitari. Va saber harmonitzar els progressos de la ciència amb la seva fe i la seva condició de religiós i sacerdot, d'una manera que ell mateix definia: "El professor que dóna apassionadament un curs universitari, vulgui o no, sigui conscient o no, imparteix també una visió del cosmos i de la vida. Personalment, per a mi, després de viure un temps en una mena d'esquizofrènia entre els valors religiosos i els matemàtics, vaig arribar a la conclusió que convergien en un únic humanisme. Ho he resumit en una frase: de la trona a la tarima no hi ha solució de continuïtat".
Després de la seva jubilació, el 1984, torna a la seva Catalunya natal i segueix actiu durant quinze anys com a professor emèrit a la Universitat Autònoma de Barcelona i dedicant-se a la pastoral universitària a Girona. Va morir als 93 anys a Sant Cugat del Vallès.
