Una sala ben plena, a la seu de Cristianisme i Justícia, ha acollit aquest dilluns la presentació del llibre Lo Último desde los últimos. Esbozo de esperanza y escatología cristianas del jesuïta i doctor en teologia Josep Giménez, publicat per l'editorial SalTerrae i Cristianisme i Justícia. L'autor ha estat acompanyat pels també teòlegs Víctor Codina i Joaquín Menacho, i la directora de la Fundació Migra Studium i coordinadora del Servei Jesuïta a Migrants Maria del Carmen de la Fuente.
El llibre aborda els temes de l'escatologia cristiana (mort, judici, resurrecció, cel, infern i purgatori) des de la perspectiva dels "últims", és a dir, els exclosos, marginats i les víctimes.
Es pot parlar avui de cel i d'infern?
Tant Víctor Codina com Joaquín Menacho van recollir en les seves intervencions el valor de l’obra que es presentava, donat que l’escatologia no és pas una disciplina teològica en la qual hi abundin no ja especialistes i docents, sinó persones que, com Josep Giménez, siguin capaces d’elaborar un tractat rigorós i ben fonamentat, amb un llenguatge que enllaci amb la sensibilitat actual. No és fàcil avui parlar de cel, d’infern o de purgatori, i de fet una de les coses que més lamentava Joaquín Menacho és que ja no es parli d’aquestes categories: “Haver deixat de parlar del cel i de l’infern és haver deixat sense cultivar una part de nosaltres mateixos” i va concloure “cel i infern diuen molt de la manera com ens relacionem les persones entre nosaltres i amb Déu”.
D’altra banda, Maria del Carmen de la Fuente, va donar la visió d’algú que no és teòloga però que ha trobat en el llibre Lo Último desde los últimos una sèrie de crides que l’animen en la seva tasca social al capdavant d’una entitat dedicada a l’atenció de les persones migrants. Destacava especialment la crida a “alliberar els oprimits de les estructures que els oprimeixen”. I concloïa que la crida al cel no era possible sinó es tenien en compte els inferns del nostre món: “Només cal que sortim al carrer per veure que hi ha inferns i gent que hi viu, mentre jo em sento profundament estimada. Haver de viure això (jo estimada i altres patint) ens genera patiment i ens impedeix gaudir de l’amor plenament. Per tant, no ens queda altra opció que baixar als inferns del nostre món per treure d’allà a qui hi viu.”
Acompanyar en silenci el sofriment
En la mateixa línia es va expressar finalment l’autor. Va confessar que a l’escatologia hi havia arribat a través de l’espiritualitat ignasiana i la mística de Joan de la Creu. “Teologia i espiritualitat han d’anar íntimament unides, i amb aquesta intenció vaig escriure el llibre”. També va expressar la importància que havia tingut per a ell el voluntariat de presons, “he après molta escatologia a l’infern de les presons”. I va afegir “quan algú et diu, ‘això és un infern’, de poc serveixen les paraules que parlin d’un cel. M’inclino més per una teologia apofàtica (una teologia que calla) i que acompanya en silenci el sofriment”.
Com bé va expressar Víctor Codina a l’inici de l’acte, aquesta escatologia situa a Josep Giménez “com un dels teòlegs més importants del panorama català i espanyol”, per haver sabut explicar amb un llenguatge profund, clar, senzill i modest una visió de la teologia actualitzada i que respon a les preguntes últimes dels homes i dones del nostre temps. Tots a la taula i també entre el públic van demanar a l’autor que no deixés d’escriure i l’emplaçaven a poder presentar un nou llibre ben aviat.
Josep Giménez és jesuïta. Va estudiar teologia a la Facultat de Teologia de Catalunya i a la Hoschschule Sankt Georgen, a Alemanya. Es va doctorar en teologia amb una tesi sobre la dimensió cristològica de la mística de sant Joan de la Creu (Las subidas cavernas de la piedra). Actualment imparteix l’assignatura d’Escatologia a la Facultat de Teologia de Catalunya i a l’ISCREB (Institut Superior de Ciències Religioses) de Barcelona. Ha donat també cursos al Centro Monseñor Romero, de la Universidad Centroamericana “José Simeón Cañas” de El Salvador.
Fitxa del llibre en aquest enllaç.
