Aquest dilluns 22 de maig ha mort a Barcelona Víctor Codina, jesuïta i doctor en Teologia, membre de l’equip de Cristianisme i Justícia i un dels col·laboradors més actius d’aquest centre.
Va néixer a Barcelona el 1931, va entrar a la Companyia de Jesús l’any 1948 i es va ordenar sacerdot el 1961. Va estudiar Filosofia i Teologia a Sant Cugat, a Innsbruck i a Roma. Des de 1982 i durant 35 anys va residir a Bolívia, on va alternar el seu treball com a professor de Teologia a la Universitat Catòlica Boliviana de Cochabamba amb l’acompanyament pastoral en barris populars. L’any 2018 va tornar de Bolívia i es va instal·lar a Barcelona. Aquests darrers anys s’ha dedicat sobretot a participar de forma intensa en les activitats de Cristianisme i Justícia a través de cursos, actes i publicacions.
És autor de nombrosos llibres i articles. Entre els seus darrers llibres cal destacar Sueños de un viejo teólogo, de 2017 o Ignacio ayer y hoy, de 2020, entre molts d'altres. Amb Cristianisme i Justícia ha publicat diversos quaderns, com Ser cristià a Europa? (2020), Espinal, un català màrtir de justícia (1984), Acollir o refusar el clam de l'explotat (1988), o Sentir-se església en l'hivern eclesial (2006). A més cal destacar els articles publicats al blog del centre, el darrer publicat el 17 de maig.
Víctor Codina ha estat un teòleg molt reconegut, amb extraordinària capacitat per llegir els signes dels temps, buscant una teologia que doni resposta als interrogants d’avui, i amb un llenguatge comprensible. La solidesa i el reconeixement per la seva obra li ve sobretot de la seva experiència i trajectòria vital, que no s’ha limitat a l’activitat acadèmica sinó que s’ha impregnat del contacte amb la realitat, sobretot a través de la presència entre les comunitats eclesials de base, implicant-se en barris populars i lluites socials. “Als teòlegs ens cal un contacte molt més directe amb el poble, i sobretot amb els pobres, entendre que són un autèntic lloc teològic”, afirmava amb contundència.
Ha estat testimoni i fins i tot ha participat directament en alguns dels esdeveniments més destacats per a la història de l’Església dels darrers 90 anys. Durant la celebració del Concili Vaticà II, Codina preparava el seu doctorat en Teologia a Roma. Seguia de prop el seu desenvolupament i fins i tot va poder assistir a una sessió conciliar. Després, a Amèrica Llatina, on hi arriba el 1982, troba una Església llatinoamericana que ha optat de manera clara pel seguiment de Jesús i l’opció pels pobres.
Anys després i amb tota l’experiència acumulada, recollia al quadern Fa 50 anys hi va haver un concili (2012) les seves impressions sobre aquell esdeveniment i la seva posterior aplicació. Reconeixia que “la problemàtica del Vaticà II ha quedat d'alguna forma desplaçada o fins i tot superada" i mentre el Vaticà II se centrà en l'Església, ara "cal concentrar-se en l'essencial, tornar a Jesús i a l'Evangeli i iniciar una experiència espiritual de Déu i de profecia enfront del món dels pobres i exclosos que són la major part de la humanitat, i enfront de la terra, que està seriosament amenaçada".
Una amenaça de la que s’ha ocupat també en la seva reflexió teològica, a partir del seu coneixement dels pobles de l’Amazònia. Precisament l’octubre de 2019 participa al Sínode de l’Amazònia convocat pel Papa Francesc. "L’horitzó del sínode no és purament eclesial, sinó ecològic, i interpel·la tot el món", explicava després d’aquesta experiència. "És una denuncia profètica contra els qui estan destruint la terra i oprimeixen els pobles amazònics, l’horitzó del sínode és la salvació del planeta".
Compromès i esperançat en una església sense exclusions de cap tipus, amb igualtat de drets i obligacions, on la dona ocupi el lloc i el rol que Déu li ha atorgat, l’any 2017 es va animar a publicar Sueños de un viejo teólogo, on reflexiona sobre temes candents de l’Església i de la teologia. Els temes que el van ocupar al llarg de la seva trajectòria i que, amb la llibertat i la serenitat que donen els anys i la jubilació, va decidir abordar en clau utòpica.
“Quan un és gran, per no dir vell, mira les coses amb una certa distància i se centra en allò que és més essencial. Això fa també que un tingui més llibertat per dir el que pensa i, per tant, per somiar”, assegurava en publicar aquest llibre. La seva intenció era que aquests somnis ajudin a viure a la vida cristiana amb més llibertat i profunditat, i sobretot que els joves puguin pensar que una altra Església és possible.
Es mostrà esperançat amb el papa Francesc, de qui fou mestre durant una de les etapes de la seva formació. Acollí favorablement el seu lideratge i els seus documents, com les encícliques Laudato Si o Fratelli Tutti. “Francesc apareix en aquesta encíclica com una gran figura, un estadista i una veu profètica per a la humanitat d’avui”, va dir.
El darrer llibre que va publicar, Ignacio, ayer y hoy (2020), retorna a la seva vocació com a jesuïta per i ens parla de la proposta espiritual d'Ignasi de Loiola, fundador de la Companyia de Jesús. Ho fa relacionant l'espai i el temps en què es van desenvolupar la vida d’Ignasi amb la realitat actual.
Des de Cristianisme i Justícia el recordarem participant activament fins el darrer moment en els seminaris de l’àrea teològica i de l’àrea espiritual. Fidel al cafè de mig matí de l’equip de treball, sempre discret, humil i entranyable, atent i proper. Ens ha deixat una gran petjada intel·lectual però sobretot humana que ens segueix animant en aquest tasca de promoure la fe i la justícia, tasca a la qual ell va dedicar tota la seva vida. Descansi en pau.
