Quatre de les entitats que formen part del sector social dels Jesuïtes a Catalunya i que treballen en l'àmbit de la infància han donat a conèixer, durant dos dimecres consecutius, la situació en la que viuen els infants dels barris propers i la intervenció que hi duen a terme. Es tracta de les Fundacions Migra Studium de Barcelona, La Vinya de L'Hospitalet del Llobregat, La Salut Alta de Badalona i Carles Blanch, també de Badalona.
Ha estat a través de la convocatòria de les primeres jornades "Educació i infància en risc d'exclusió social", que s'han celebrat al Casal Loiola de Barcelona. La primera sessió, el 23 d'octubre, va girar entorn la pel•lícula Precious, que explica la història d’una adolescent de Harlem que no sap llegir ni escriure, maltractada per la seva família i embarassada. Gràcies a l’acompanyament d’una professora, que confia en ella i li mostra respecte, poc a poc se’n sortirà. Després de la projecció, el públic va debatre sobre la importància de la dignitat, els vincles i el reconeixement per trencar el cercle de l’exclusió social. Claus que els professionals que han participat en la segona sessió tenen ben clares.
El segon dimecres, 30 d'octubre, ha presentat una taula rodona amb Marta Sanchís, psicopedagoga del programa infància i famílies de Càritas Diocesana de Barcelona; Maria Àngels Brescó, directora del col•legi Jesuïtes Poble Sec - Sant Pere Claver; Pepus Vilageliu, educador social i pedagog a la Fundació Carles Blanch; i Eulàlia Pagès, educadora i coordinadora del reforç educatiu de la Fundació La Vinya. El col•loqui va ser moderat per Salvador Busquets, coordinador del Sector Social dels Jesuïtes a Catalunya.
A partir del testimoni del treball diari dels professionals i la interacció amb l’audiència, es va reflexionar conjuntament sobre l’educació dels infants i joves que es troben en situació d’absentisme i fracàs escolar. “Els infants van a l’escola amb molt poca motivació, són conscients del seu fracàs, saben que porten anys fent els mateixos exercicis i continuen sense saber-los fer, és un surar sense rumb”, explicava Eulàlia Pagès. Per la seva banda, Maria Àngels Brescó afegia: "És un repte treballar les competències quan els nens estan desmuntats, els millors educadors i els més preparats han d'estar disposats a anar escoles com la nostra, tenim un 30% de famílies en situació precària i un 30% més en risc."
Es destacà, per part de tots els professionals, que la clau és acompanyar als menors i a les seves famílies, des de l’ajuda, però també des de l’exigència. Treballar amb ells la xarxa de recursos a la que poden accedir, i reforçar els seus punts forts (com per exemple la resiliència) per fer front a les dificultats amb les que es troben dia a dia. Al mateix temps tots afirmen que cal ser conscients dels límits, de la implicació i de les forces que un pot oferir. “No t’has de quedar en el dolor”, comenta Pepus Vilageliu. Marta Sanchís hi està d’acord: “Si pateixes, no pots acompanyar bé, i si no pots acompanyar, no pots treballar bé.”
El grup organitzador de les jornades està satisfeta dels resultats i ja ha mostrat interès en donar continuïtat a la iniciativa.
Crònica: Lucia Montobbio (Migra Studium)
