Ens quedem a casa

Ens quedem a casa, però l’activitat no s’atura. El coronavirus ens obliga a posar distància entre nosaltres, però també ens ha fet més evident que mai la necessitat d’estar connectats, de compartir, de tenir cura els uns dels altres.

És per això que durant aquests primers dies de confinament, des dels nostres centres i institucions es van creant i posant en marxa iniciatives per ajudar, amb les limitacions que tenim, a mantenir una certa quotidianitat, a ser més conscients del moment que vivim, a tenir presents i seguir al costat de les persones més vulnerables o a acompanyar moments de pregària i interioritat. Mirarem d’anar-vos acostant a aquestes iniciatives des d’aquesta mateixa pàgina web i els nostres perfils a facebook i twitter.

Des de la Cova Sant Ignasi de Manresa, el jesuïta i col·laborador de Pregaria.Cat, David Guindulain, ens fa notar que “avui se’ns demana, que anem més enllà del que enteníem amb la paraula nosaltres. Resulta paradoxal però, per guanyar entre tots la pandèmia, convé que ens distanciem els uns dels altres,… Estàvem vivint en una confusió aglomerada, però ara urgeix l’aïllament respectuós”.  Per això, ens diu, “tot d’una el nostre de la pregària que ens va ensenyar el mateix Jesús, pot agafar un nou sentit. Aquest nosaltres que tenim el mateix Pare, són aquells tan vulnerables com jo”.

Ens suggereix que en la distància d’aquests dies hi veiem una oportunitat de fer-nos més conscients. “Conscients, en primer lloc, que l’encontre més afectuós passa per la distància saludable. Conscients, també, que aquesta desacceleració ens possibilita parar atenció a les coses més senzilles, a les persones més properes i, el que és més important, a la pròpia interioritat, que potser no visitàvem de feia temps”.