Ens han deixat l'Antonio Ordóñez i el Manel Gras

Aquest dissabte 6 de febrer hem hagut de lamentar la pèrdua de dos jesuïtes, l'Antonio Ordóñez i en Manel Gras, que ens han deixat aquest matí. L’Antonio Ordóñez, jesuïta de 46 anys, nascut a Baena (Còrdova), durant els últims tres anys ha estat vivint i treballant a Barcelona. Actualment era Consiliari General de la Fundació Jesuïtes Educació i del Casal Loiola. En Manel Gras, barceloní, ha mort a Sant Cugat a l'edat de 85 anys. 

Antonio Ordóñez, al costat del jovent

Vital i esportista, l'Antonio Ordóñez encomanava entusiasme i alegria, com ho mostren la multitud de missatges i imatges que amics i companys han compartit a les xarxes des de que s’ha conegut la notícia de la seva mort. Va entrar a la Companyia de Jesús amb 23 anys al noviciat de Sevilla, ciutat en la que també es va ordenar sacerdot l’any 2008. Parlant de la seva vocació explicava que sobretot es va sentir atret per “l’entrega a la manera de Jesús”.

Ha estat dedicat sobretot al món educatiu, a la pastoral de joves i universitaris i a la promoció vocacional. També ha estat molt vinculat al Moviment Scout Catòlic. Estar al costat dels joves i acompanyar-los ha estat una constant a la seva vocació i servei com a jesuïta. Ho feia des de l’espiritualitat ignasiana, convidant els joves a deixar-se ajudar per aquesta espiritualitat i acompanyant un procés que definia així: “Atura’t a pensar, mira on vas i per què, i decideix segone el que et fa feliç. Per això cal ordenar moltes coses. Aquest és el resum de la nostra espiritualitat”. Ho explicava en una entrevista a Ràdio Ecca l’any 2018 en la que feia repàs de la seva experiència al costat de la gent jove. “Els joves demanen aquest acompanyament”, assegurava, “i han d’entendre també que el fracàs és educatiu i ajuda a créixer”.

“No hem d’escandalitzar-los que els joves se sentin lluny de la fe. El que cal és acompanyar-los, no dirigir-los, per què el que volen els joves és una trobada, en la que es pugui parlar de tot, sense jutjar-los”, deia en aquesta mateixa entrevista. Com a jesuïta, valorava que “la Companyia de Jesús em sorprèn cada dia, canvia, hi ha vida”.

La seva formació com a jesuïta la va realitzar en diferents etapes a Salamanca, Madrid, El Puerto de Santa María i Roma, on es va llicenciar en Teologia Moral. Durant gairebé 10 anys va treballar sobretot a l’aleshores Província Bètica de la Companyia Jesús, com a professor al Centre SAFA-San Luis, alhora que desenvolupava diverses tasques en la pastoral universitària i en la promoció vocacional. L’any 2018 va ser destinat a Barcelona. Ha residit a la comunitat de jesuïtes del Sagrat Cor, al carrer Casp i ha treballat sobretot al Casal Loiola i a la Fundació Jesuïtes Educació.

Manel Gras, germà jesuïta i infermer

Manel Gras era exemple de la discreció, la proximitat, disponibilitat i esperit de servei que trobem en els germans jesuïtes. Ho ha viscut des de l'exercici de la seva vocació d'infermer. Va entrar al noviciat de Veruela l'any 1953 amb 18 anys.

Explicava que la seva vocació va començar lligada a dues circumstàncies: el contacte amb infants de famílies vulnerables i els Exercicis Espirituals, però que la familia va ser fonamental: una família nombrosa, que "reflexava a Crist en el dia a dia". En comptes del camí del sacerdoci, va triar ser germà jesuïta "senzillament perquè el Senyor m'ho demanava així, i els meus llargs i feliços anys a la Companyia m'han confirmat la veritat d'aquesta crida".

A Roquetas, Barcelona, Raimat i Sant Cugat, en diferents etapes de la seva vida ha prestat aquest servei d'atenció sanitària com a infermer, tenint cura del seguiment de la salut dels companys al llarg de tota la seva vida. El germà Gras es mostrava profundament agraït i feliç de la seva vida com a jesuïta. "El secret", deia, "és cercar quina és la voluntat de Déu sobre nosaltres i intentar fer-la el millor possible, amb humilitat i bona fe, i serem feliços. Així, a més, farem el món unamica millor i en pau".