Com es poden fer els Exercicis Espirituals als marges socials, amb els més pobres i desplaçats de la societat? I quins canvis provoca aquesta perspectiva? Aquestes són algunes de les qüestions que han centrat aquest dimarts la segona jornada del Simposi Internacional sobre els Exercicis Espirituals que se celebra durant aquesta setmana al Centre d’Espiritualitat de la Cova Sant Ignasi de Manresa, que aplega més de 80 persones presencialment i 200 en la modalitat online.
Les experiències i reflexions que s’han presentat al llarg del dia han posat en relació la primera i la segona preferències apostòliques universals de la Companyia de Jesús, dedicades, respectivament a mostra el camí cap a Déu a través dels Exercicis Espirituals i a caminar al costat dels exclosos.
La ponència marc que ha obert aquesta segona jornada ha anat a càrrec de Dan Hartnett, jesuïta, membre de l’Institut de Lideratge Pastoral i capellà de presó a Chigao. Hartnett ha parlat des de la pròpia experiència, especialment en la seva etapa a Perú durant molts anys, en un dels barris més pobres de Lima. Una experiència que ha marcat, com ell mateix explica, la seva manera de veure l’Església, la Companyia i els Exercicis Espirituals.
Des de la necessitat en aquests contextos d’acompanyar a les persones en les seves lluites per una vida digna, i el reconeixement de la justícia com a dimensió constitutiva de la pròpia missió de l’Església i la Companyia de Jesús, Hartnett afegeix la importància de la trobada i la relació humana en qualsevol esforç per convertir el món en una llar per a tots.
En aquest sentit, l’aportació dels Exercicis Espirituals és molt important, perquè és en el terreny de l’espiritualitat on ens trobem tots i totes en situació d’igualtat: tots som fills i filles de Deú, hi ha una igualtat radical.
El ponent ha fet un recorregut pels diversos moments del procés dels Exercicis Espirituals, subratllant, a partir de la pròpia experiència, allò que succeeix quan es fan en contextos d’exclusió i pobresa. El resultat d’aquesta experiència, ha dit, és que es passa de fer els Exercicis Espirituals per a aquestes persones, a fer-lo des d’elles i amb elles, amb un nou acostament per part de qui acompanya els Exercicis, un nou punt de vista que enceta un procés que ens ha de portar a treballar per aquesta cultura de l’encontre.
Les tres comunicacions que s’han pogut sentir després han mostrat alguns d’aquests aspectes a partir d’experiències concretes. Franck Janin, jesuïta, president de la Conferencia de Provincials d’Europa ha presentat els Exercicis de Reconciliació realitzats a Ruanda, i com van permetre obrir un espai a l’escolta de l’altre per caminar cap a la reconciliació. Per la seva banda, Ramon i Sandra Corona, formadors d’acompanyants, han parlat des de la realitat viscuda a San Diego, amb migrants llatinoamericans, i de quina manera adquireix importància la manera com es proposen els Exercicis, incorporant formats amb música, poemes o contes, i facilitant l’acompanyament a través de mitjans com les aplicacions de missatgeria per mòbil. Finalment, ha estat Sacha Bermudez-Goldman, jesuïta i asistent de la pastoral de joves adults a la Província d’Austràlia, que va explicar l’experiència dels Exercicis Espirituals entre població desplaçada i refugiada, i com van ser les mateixes persones desplaçades que van posar de relleu la necessitat d’oferir alguna cosa diferent, adaptada a la seva realitat.
A la tarda, en el posterior treball en grups i posada en comú a l’entorn de les qüestions tractades s’ha intentat recollir què vol dir acompanyar des dels marges socials i quins són els elements dels Exercicis Espirituals que ho poden propiciar. Al mateix temps, però, ha sorgit la inquietud sobre si hi ha no-llocs per als Exercicis, és a dir, llocs on no existeix la possibilitat per la precarietat de la situació. S’ha posat també atenció en la transformació que representa per a qui dona els Exercicis
L’eucaristia al vespre ha estat bellament preparada per tres membres del grup itinerant de l’Amazònia i ha permés una celebració litúrgica amb un fort component comunitari, i incorporant la cosmovisió dels pobles originaris plena de rics símbols, gestos, moviment i dansa.
Després de sopar s’han ofert 4 breus comunicacions: 2 presentacions de llibres i dos exemples d’aplicacions d’alguns aspectes dels Exercicis Espirtuals a contextos d’acompanyament de joves. El Simposi segueix aquest dimecres amb una jornada de visita orant als llocs ignasians de Montserrat i Manresa, llocs fundants per Ignasi i els Exercicis.
