Aquest dilluns 7 d'abril ha estat assassinat a Homs (Síria) el Pare Frans Van der Lugt. Holandès d'origen, el P. Frans havia nascut el 1938, va entrar en la Companyia el 1958 i va ser ordenat sacerdot el 1971. Es trobava a Síria des de l'any 1960. Malgrat el perill, havia decidit espontàniament romandre a la ciutat d'Homs com a expressió de la seva solidaritat amb les persones que no havien pogut deixar la ciutat.
Reproduïm l'article publicat al bloc de Cristianisme i Justícia pel jesuïta Jaume Flaquer.
En els conflictes, les morts acaben apareixent a la premsa estrangera com aquests comptadors de visites de pàgines web que no paren de créixer: un nombre anònim en el qual, al final, un zero més o menys acaba important poc. Avui, el que ha visitat aquesta macabra pàgina d'assassinats ha estat un company jesuïta que vaig conèixer en una visita a Síria, i que com cada un dels més de cent mil morts que porta aquesta guerra civil, també tenia un nom i era algú per algú. Francis Van der Lugt, holandès de naixement, de 75 anys d'edat, ha viscut a Síria des de 1960, just després de fer-se jesuïta. Era responsable d'una església de la ciutat d'Homs, actualment en poder dels rebels però assetjada per l'exèrcit del règim a costa de la població. Avui un home va entrar a l'església, el va fer fora, i li va disparar al cap.
El febrer passat, l'ONU va aconseguir evacuar 1.400 habitants del centre de la ciutat, però encara en quedaven una trentena de cristians. Un recent documental de la televisió francesa (17-02-2014) el presentava com a un heroi. En l'entrevista deia: "El poble sirià m'ha donat tant... tant afecte, tanta inspiració, i tot el que tinc. Ara que ell pateix he de compartir les seves penes i les seves dificultats". Aquest era el testament d'un home que ajudava tant a cristians com a musulmans allà on era, un exemple entre tants altres que les bales han volgut ofegar.
Les xifres de la guerra són esgarrifoses. Només al petit Líban ja hi ha un milió de refugiats que s'afegeixen al mig milió de palestins que viuen encara en camps de refugiats. En la seva carta quaresmal, l'arquebisbe maronita de Damasc recordava que hi havia altres dos milions en altres països, que a l'interior de Síria havia 9 milions de desplaçats i que superaven els dos milions les cases destruïdes.
A poc a poc el règim està guanyant terreny i potser acabarà guanyant, encara que a costa d'haver destruït completament el seu propi país. Mentrestant, els països de la zona juguen el seu escacs particular en el conflicte: Iran recolzant Bacher al-Assad, juntament amb la milícia de Hezbollah; i Aràbia Saudita, Qatar i Turquia finançant els rebels. Mentre, els EUA i Europa miren impotents la partida sense decidir-se a sostenir els rebels, per la presència cada vegada més nombrosa al país d'un altre tipus de rebels que estan implantant la llei islàmica més estricta en les zones del seu domini. Els vídeos de les seves atrocitats penjats a internet converteixen en un joc de nens la sang que corre per la seqüela de la pel·lícula 300 acabada d'estrenar...
Font: Bloc de Cristianisme i Justícia
