El passat divendres 13 de desembre va tenir lloc a Sant Fruitós de Bages l'acte d'inici de l'Any Espinal, que tindrà lloc al llarg del 2020 i que està impulsat per l'Ajuntament del poble natal d'aquest jesuïta català. Lluís Espinal va morir assassinat a Bolívia l'any 1980, pel seu compromís en la defensa dels drets humans.
Ben aviat farà 40 anys de la seva mort i segueix sent un referent ben present, com es va fer palès a l'acte institucional celebrat a l'Ajuntament de Sant Fruitós i que va reunir un bon nombre de persones amb diversos vincles amb el jesuïta que van recordar en un diàleg les molt diverses facetes d'Espinal: periodista, jesuïta, cineasta, activista...
L'acte institucional d'obertura de l'Any, a la sala de plens, va comptar amb la participació del nebot d'Espinal Francesc Xavier Victori, el director de programació de la Casa Amèrica de Catalunya, Francesc Montserrat, el delegat dels Jesuïtes a Catalunya, P. Llorenç Puig, la Cònsul de Bolívia, Míriam Evelin, el delegat de cultura a la Catalunya Central de la Generalitat, Lluís Cerarols i l'Alcalde de Sant Fruitós, Joan Carles Batanés; que els va fer lliurament d'una placa commemorativa de la celebració de l'Any Espinal.
Tot seguit la Biblioteca municipal va acollir el primer dels actes programats, el debat "Memòria a viva veu", en el que es van afegir diversos familiars, amics i companys de Lluís Espinal per compartir records i experiències a l'entorn de la vida i llegat del jesuïta. Els familiars en destacaren sobretot aspectes del seu tarannà "proper, senzill, molt humà i molt coherent amb les seves idees". Companys i col·laboradors van destacar el seu compromís social i la influència que va tenir. Testimonis tots ells que van mostrar que el llegat d'Espinal és ben present i vigent encara avui.
Lluís Espinal va néixer a Sant Fruitós de Bages el 1932 i amb 17 anys va entrar a la Companyia de Jesús. Periodista i especialista en cinema, va treballar a Televisió Espanyola als anys 60 però el contingut de crítica social dels seus programes va topar amb la censura. L’any 1967, li van prohibir un programa sobre les vivendes miserables dels barris marginals de Barcelona i una entrevista amb Alfonso Carlos Comín, per la qual cosa va dimitir.
El 1968 va arribar a Bolívia, quan aquest país -i pràcticament tot l’Amèrica Llatina- vivia una època de dictadures, repressió i violacions dels Drets Humans. És també l’any de l’assemblea dels bisbes de l’Amèrica Llatina a Medellín, el moment en què sectors de l’església van madurant un procés de proximitat als pobres i a les seves lluites: la teologia de l’alliberament.
Allà es converteix en Lucho, com és anomenat a Bolívia, i exercint la seva feina com a periodista i crític de cinema, treballa al servei del poble bolivià, denunciant la dramàtica situació que s’està vivint, la repressió militar i les conseqüències del narcotràfic. La seva veu es va fer incòmoda per a molts, fins al punt que la nit del 21 de març de 1980, sortint del cinema, és retingut per uns desconeguts. Espinal va ser torturat i assassinat. El seu compromís amb els més desfavorits i amb la lluita per la justícia el van portar, com ell mateix deia, a “gastar la vida pels altres”.
A casa nostra, recull el seu llegat la Fundació que porta el nom de Lluís Espinal, i que treballa en el diàleg fe-justícia a través principalment de la promoció de les activitats del centre Cristianisme i Justícia, amb seu a Barcelona. L'any 2015, durant el seu viatge a Bolívia, el Papa Francesc va voler retre homenatge a la seva figura, aturant-se uns minuts a fer pregària al lloc on va ser trobat el cadàver d'Espinal.
Veure més imatges de l'acte en aquest enllaç.
Més informació sobre Lluís Espinal en aquest dossier.
