El 21 de març de 1980 a la nit, a Bolívia, i el jesuïta català Lluís Espinal sortia del cinema. Uns desconeguts el van fer entrar en un jeep. Espinal va ser torturat i assassinat.
Lluís Espinal havia arribat a Bolívia el 1968, quan aquest país -i pràcticament tot l’Amèrica Llatina- vivia una època de dictadures, repressió i violacions dels Drets Humans. Allà es convertí en Lucho, i exercint la seva feina com a periodista i crític de cinema, va denunciar la injustícia, la pobresa, la falta de llibertat o la repressió militar. La seva veu s’havia fet incòmoda per a molts.
Reedició de Pregàries a boca de canó
Coincidint amb el 40 aniversari del seu martiri, el centre d'estudis Cristianisme i Justícia ha reeditat el quadern Pregàries a boca de canó de Lluís Espinal, que ja es va publicar fa 20 anys. Ara s’hi ha afegit una introducció a càrrec de Víctor Codina, que ajuda a emmarcar la figura de Lluís Espinal i a entendre aquestes pregàries que va escriure per a ser llegides a la ràdio.
Inclou també aquesta edició el Testimoni de la vaga de fam, on el mateix Espinal explica l’experiència viscuda durant els 19 dies de vaga de fam a La Paz, a finals de 1977. Es tracta d’un text inèdit, que es publica per primera vegada en català i que té un gran valor testimonial.
Gastar la vida pels altres
Lluís Espinal va néixer a Sant Fruitós de Bages i l'any 1949 va entrar al noviciat de la Companyia de Jesús. Va estudiar Periodisme Audiovisual a Itàlia i va traballar a Televisió Espanyola als anys 60. Però el contingut de crítica social dels seus programes va topar amb la censura. L’any 1967, li van prohibir un programa sobre les vivendes miserables dels barris marginals de Barcelona i una entrevista amb Alfonso Carlos Comín, per la qual cosa va dimitir.
Arriba Bolívia en un moment en què sectors de l'Església van madurant un procés de proximitat als pobres i a les seves lluites. El seu compromís el va portar, com ell mateix deia, a “gastar la vida pels altres”.
A casa nostra, recull el seu llegat la Fundació que porta el nom de Lluís Espinal, i que treballa en el diàleg fe-justícia a través centre d’estudis Cristianisme i Justícia, amb seu a Barcelona.
