El 3 de març de 1975 la Congregació General 32 (CG32) va formular la missió de la Companyia de Jesús com “el servei de la fe, del qual la promoció de la justícia constitueix una exigència absoluta”. És el conegut com a “Decret quart” o “Decret fe-justícia” que, a partir d’aquell moment, ha configurat la manera de pensar i actuar de la Companyia de Jesús, convertint-se en una referència fonamental de cara a comprendre les opcions personals i institucionals dels jesuïtes.
Quan es compleixen cinquanta anys d’aquell esdeveniment, el centre d’estudis Cristianisme i Justícia, que és fruit directe d’aquesta opció, publica “Fe i Justícia. Celebrant les nostres arrels”, on el jesuïta Patxi Álvarez de los Mozos revisita la gènesi, l’abast i la vigència del “Decret quart”. L’autor descriu com aquest decret no va sorgir del no-res: les experiències de contacte amb els pobres de capellans obrers i comunitats d’inserció; el moment de renovació i obertura que suposa el Concili Vaticà II (1962-1965); l’Assemblea dels bisbes de l’Amèrica Llatina a Medellín (Colòmbia), l’any 1968; o el Sínode de Bisbes de 1971, mostren una consciència creixent de la necessitat que l’Església treballi a favor de la justícia com a part essencial de l’anunci de l’Evangeli. Són els anys de la guerra freda i del final d’un procés de descolonització que va posar de relleu com l’explotació per part dels països rics perpetua la pobresa als països subdesenvolupats i incrementa les desigualtats globals. Alhora, hi ha una efervescència de la consciència social i dels moviments civils que empeny a un canvi d’estructures, sota l’aspiració a un món més just i més humà.
Fe i justícia, un binomi inseparable
És en aquest context que la Congregació General 32 de la Companyia de Jesús, sota el lideratge del P. Pedro Arrupe, va aprovar el “Decret quart”, que entén fe i justícia com un binomi inseparable. Com a conseqüència, el treball per la justícia ja no és una tasca exclusiva de les obres socials, sino que constitueix un compromís que afecta la Companyia de Jesús en la seva globalitat, incloses les institucions educatives i pastorals. El Decret subratlla la necessitat d’actuar sobre les estructures socials, econòmiques i polítiques generadores d’abús i injustícia: servir els pobres i promoure la justícia queden units. I això implica denúncia i risc, com el mateix P. Arrupe advertí a la CG 32: “La Congregació ha d’estar disposada a assumir aquesta responsabilitat i a entrar per la via de la creu, que, de vegades, portarà en si la incomprensió de les autoritats civils i eclesiàstiques i dels millors dels nostres amics”. Adoptar aquest compromís ha comportat el sofriment i el martiri per a molts jesuïtes. Una seixantena han estat violentament assassinats pel seu compromís amb la missió en aquests darrers cinquanta anys.
La conseqüència més determinant del Decret és, per a Patxi Álvarez de los Mozos, situar les víctimes en el centre de la missió i de l’experiència de fe. “Ja no es pot mirar la realitat ni llegir l’Evangeli sense fer-ho des de les víctimes ni actuar si no és a favor seu”. Així mateix, considera l’autor, el binomi fe-justícia “impedeix una fe intimista, reduïda a devocions i litúrgies; al contrari, és una llança cap a la comunitat i cap a la humanitat sofrent”. La recepció del Decret no va estar exempta de dificultats, resistències i tensions. Alguns jesuïtes van témer una identificació amb la promoció del socialisme. D’altres creien que aquesta opció desviava l’atenció de les finalitats primordials, que eren espirituals i eclesials. També es van donar formes distorsionades de posar en pràctica el binomi, separant els dos elements.
Però el Decret quart va tenir una gran capacitat de mobilització dins de la Companyia de Jesús. Va donar una empenta a la creació i enfortiment de centres de recerca i estudi de la realitat social -com Cristianisme i Justícia-, als centres d’acció social i a les comunitats d’inserció en barriades pobres. Les Congregacions Generals posteriors han renovat i precisat aquesta opció per la fe i la justícia, amb èmfasi en la lluita contra tota forma de discriminació, el treball pels drets humans o la defensa del medi ambient, qüestió que ja apareix a la CG 34 de 1995, i a la que s’ha atorgat cada vegada més rellevància, amb una concepció de l’ecologia inseparablement unida a la promoció a la justícia.
L’autor
Patxi Álvarez de los Mozos (Bilbao, 1967) és jesuïta, és teòleg i enginyer. Doctor en en Estudis Internacionals i Interculturals per la Universitat de Deusto. Ha estat director del Secretariat per la Justícia Social i l’Ecologia de la Companyia de Jesús. També ha treballat a l’ONG Alboan i ha estat delegat de discerniment i planificació apostòlica de la Província d’Espanya.
Podeu descarregar el quadern aquí: Fe i Justícia. Celebrant les nostre arrels.
Imatge: Congregació General 32 de la Companyia de Jesús. Font: Jesuit.Media
