L’Isidre Ferreté va arribar al barri de la Salut Alta de Badalona fa 26 anys, quan una comunitat de jesuïtes es va instal·lar al barri per fer-se càrrec de la Capella de Sant Joan Baptista. Al llarg d’aquests anys els jesuïtes que han format part d’aquesta comunitat han estat compartint vida, reptes i esperances amb els veïns, fent barri, acompanyant les persones i les iniciatives socials. Ara, la comunitat de jesuïtes marxa físicament de Badalona però segueix amb el compromís d’inserció evangèlica. L’Isidre, que continuarà ben implicat dia a dia a Badalona, lluny de viure aquest canvi amb nostàlgia, ho fa amb la convicció que la missió de la Companyia de Jesús a Badalona es manté ben viva i actualitzada.
Com vas arribar a Badalona?
“L’aleshores bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. Joan Carrera, va proposar a la Companyia de Jesús encarregar-se de la nova Capella de Sant Joan Baptista, que tot just es començava a construir, i que havia de ser no només un centre de culte sino un centre d’evangelització, obert al barri i amb vocació d’acompanyar i estar al costat de les persones. Així que ens vem instal·lar a la Salut Alta una comunitat de jesuïtes, formada, en aquells moments per en Carles Riera, en Jaume Flaquer, que llavors tot just era estudiant, i jo mateix.”
Fa 61 anys que ets jesuïta i n’has passat més de cinquanta dedicat a la missió obrera, en comunitats a barris de Sabadell, Rubí, Terrassa i darrerament Badalona.
“La missió obrera vol dir compartir la condició humana i laboral i social amb la gent treballadora, al seu costat, treballant com ells a la fàbrica o al taller. I alhora, anar impulsant canvis a la societat i a l’Església. Això ha estat molt important per a mi, perquè el contacte amb la gent et fa veure l’Evangeli d’una altra manera i els problemes arran de terra.”
Com ha estat la vostra presència a Badalona al llarg d’aquests 25 anys?
“Hem estat sobretot veïns i així ens ha vist la gent. La nostra preocupació ha estat sempre aglutinar una comunitat cristiana viva i oberta al barri. Personalment m’he dedicat més a la presència en la vida del barri, participant en les associacions de veïns, les comissions de convivència,... gràcies a que en Carles Riera prioritzava més la tasca pastoral”
I això vol dir també impulsar l’acció social per donar suport i acompanyar les famílies que es troben amb més dificultats…
“Sí. Al barri ja hi havia una activitat de reforç escolar animada per una comunitat molt compromesa de religioses del Pradó. Això va anar creixent i es va posar en marxa un centre obert que finalment es va constituir en l’actual Fundació Salut Alta, l’any 2004. Des de la mateixa Capella es va fer una recollida de fons per impulsar-la i ens la sentim com una filla nostra. El Carles Riera en va ser l’ànima i està ben arrelada al barri. És una organització que forma part del sector social de la Companyia de Jesús i que fa una feina magnífica i preciosa. És fantàstic veure com ja hi ha nois i noies que hi van passar de petits i ara venen a fer de voluntaris.”
A partir d’ara, a Badalona no hi haurà residència de jesuïtes. Els tres jesuïtes que vivíeuara la comunitat, -en Carles Riera, en Jesús Renau i tu mateix-, us heu traslladat a altres destins. El pis de Badalona passarà els propers dies a la xarxa d’hospitalitat que gestiona la Fundació Migra Studium i hi seran acollides persones migrants o refugiades que necessiten comptar temporalment amb un recurs d’habitatge. A més, en el teu cas, seguiràs treballant a Badalona. Així que el compromís i la missió de la Companyia de Jesús al barri es manté. Explican’s-ho.
“Així és. Mantindré presència al pis, acompanyant els jovesque hi visquin, i seguiré col·laborant a la Capella i amb la comunitat,… I justament en aquest moment que estem preparant la celebració del 25è aniversari de la Capella, que és un punt de referència a Badalona, tant des de la vessant espiritual com social. Tenim el repte d’arribar a gent nova del barri i garantir el relleu generacional. A la capella va augmentant la presència de gent cristiana d’origen divers: Guinea Equatorial, Nigèria, Pakistan, i especialment Equador, Perú i Bolívia. Crec que és important que la presència dels jesuïtes a Badalona continuï i em sembla que està assegurat. Tant la Fundació Salut Alta com el Centre Sant Jaume de la Fundació Carles Blanch, que també treballa a Badalona, fan molt bona feina.”
Precisament aquestes entitats ens estan alertant de la situació de vulnerabilitat de moltes persones i famílies, que s’ha vist agreujada per les conseqüències de la crisi sanitària. Com veus el barri? Et preocupa la situació en què ens trobem?
“Hi ha problemes d’atur, pobresa, droga… hem vist desnonaments que són indignants... i la cohesió social no és fàcil. Precisament la feina que fan aquestes entitats amb els infants i les famílies és molt important i de llarg recorregut per anar avançant en la cohesió social. El camí que hem de seguir és aquest, encara que estem preocupats i desbordats per la situació actual”.
Personalment, com valores aquests anys a Badalona?
“N’estic molt content, m’he trobat al meu lloc. He tingut com dues vocacions al llarg de la meva vida i en els diferents llocs on he estat: la de jesuïta i la de la missió obrera. És cert que la presència va canviant però tant de bo puguem trobar la manera de mantenir les comunitats d’inserció i d’hospitalitat, de seguir al costat de la gent de la base,… Penso que avui la continuïtat del que va ser la missió obrera es troba, en gran part, al treball al costat de les persones migrants.”
