Les portes de la parròquia de Sant Ignasi de Loiola Lleida, de la Companyia de Jesús, s’han obert aquesta setmana per oferir un espai d’acollida i hospitalitat a persones que arriben a la ciutat per la campanya de la fruita. Tres entitats, Arrels Sant Ignasi, Creu Roja i Càritas Diocesana de Lleida, i membres de la Plataforma “Fruita amb Justícia Social”, s’han unit per col·laborar en aquest projecte i poder donar una resposta des de l’hospitalitat, que aquest any es fa especialment necessària i urgent per la situació d’excepció que estem vivint arran de la crisi de la COVID-19.
La campanya de la fruita porta cada any moltes persones a Lleida. Aquests dies, com a conseqüència de la situació generada per la COVID-19 moltes d’elles es troben sense recursos per atendre’ls. “El resultat és que el nombre de persones dormint al carrer ha augmentat”, adverteix Roger Torres, jesuïta i rector de la parròquia de Sant Ignasi de Loiola i president de la Fundació Arrels Sant Ignasi.
La iniciativa de les entitats i la parròquia és una resposta d’emergència, a l’espera que es posin en marxa els dispositius d’acollida que l’Ajuntament de Lleida ha d’oferir a partir de l’1 de juny. Per a Roger Torres “és un gest senzill perquè les condicions per acollir de forma segura redueixen la nostra capacitat a 10 persones i també perquè és una resposta acotada en el temps, fins que l’administració local disposi, a principis de juny, d’un lloc d’acollida”. Tot i això, “el nombre reduït ens permet oferir un espai amb molta calidesa”.
Tècnics i voluntaris de les tres entitats fan possible aquest espai temporal a la parròquia de Sant Ignasi, en el que s’ofereix un lloc on poder pernoctar. Les persones acollides podran dutxar-se, fer un àpat calent i dormir, així com disposar d’una consigna per deixar les seves pertinences.
A banda d’aquesta resposta directa d’acollida, les entitats reivindiquen a les diverses parts implicades que assumeixin les seves responsabilitats: a les administracions locals, que ofereixin espais d’acollida per a les persones que dormen al carrer, a les persones que contracten, que compleixin amb les obligacions d’oferir espais dignes de pernoctació, a les grans empreses, que paguin un preu just per la fruit que comprem, al govern central, que permeti a les persones en situació irregular poder disposar de contractes temporals de treball i a la ciutadania, que faci seu el discurs de l’hospitalitat i posi rostre als recolectors que fan possible que tinguem cireres, pomes, peres o préssecs a la taula dels nostres menjadors.
“I és que l’hospitalitat deu ser això”, diu Roger Torres, “pensar que si mai arribés jo a una terra diferent, lluny dels meus, m’agradaria trobar una comunitat humana, una ciutat que m’acollís així, amb tota aquesta calidesa”.
