El passat 29 de març la seu del centre d'estudis Cristianisme i Justícia, a Barcelona va acollir la IV Jornada de Comunicació d'ACO, que en aquesta ocasió estava organitzada conjuntament per aquestes dues institucions. Criticar (en el sentit d’examinar com a crítics) aquest nombre creixent de sèries que ens subjuguen i que cada cop ocupen porcions més elevades del nostre temps, va ser el propòsit de la jornada, amb el títol Sèries de televisió, una mirada cristiana.
Maria-José Masanet, professora a la Universitat Pompeu Fabra, va ser la primera ponent a intervenir i va compartir el resultat de les seves investigacions pel que fa a com socialitzen i interioritzen els estereotips de gènere els adolescents i joves a través de les sèries. Amb diversos exemples, es va comprovar la reproducció de l’esquema tensió-agressió-lluna de mel en les relacions —de fet, sovint, els joves no interpreten com a tal la violència psíquica i verbal en les relacions— i com es continuen transmetent els mites de l’amor romàntic entre l’home i la dona. «Les sèries tenen èxit entre els adolescents i joves perquè s’hi troben representats i utilitzen aquestes representacions per parlar-ne a les aules dels instituts», va argumentar la Maria-José.
Per la seva banda, Sonia Herrera, responsable de comunicació a Cristianisme i Justícia, va abordar com les sèries ens eduquen i com s’adapten als temps que representen. «Qualsevol pel·lícula o sèrie crea models de conducta i un imaginari social, ens diu com és el món, però hem de ser crítics», va assegurar la Sonia. La ponent va fer un repàs pel component religiós d’algunes sèries d’èxit (El conte de la serventa, Las escalofriantes aventuras de Sabrina, Vikingos o Juana Inés) i va apuntar alguns reptes que tenen les sèries: la igualtat entre sexes i la diversitat en la representació (no només el relat occidental), la conveniència de barrejar diversos eixos de discriminació (gènere, classe social) i la incorporació d’altres espiritualitats.
Oriol Quintana, professor a l’Institut Químic de Sarrià, va intervenir en darrer lloc i va censurar que «hem abraçat cegament la tecnologia. Estem tot el dia a la feina amb l’ordinador i a l’estar lliures veiem sèries. On està la nostra vida?», es va preguntar. Segons l’Oriol, el fet de viure tan abocats cap a fora i sense una vida pròpia, de no saber desconnectar d’internet, de tenir dificultats per viure una vida off-line, revela que tenim un problema espiritual. «Tot internet (les sèries també) està dissenyat per fer-ne un consum compulsiu i fer-nos addictes per mitjà de la sobreestimulació. Quan no ens sabem aturar i descansar, perdem la capacitat contemplativa», va observar l’Oriol.
En el diàleg final, es van apuntar algunes idees de cara a procurar més espais de consum col·lectiu i no tan individualitzat (especialment en el marc de la família) o no demonitzar la tecnologia per poder fer un abordatge més racional (introduir criteris, moderació en el consum d’internet...).
Podeu consultar a l’enllaç la gravació de l’acte que es va retransmetre en streaming.
Font: Web ACO
