La sala d’actes de Cristianisme i Justícia es va omplir a vessar aquest dilluns 15 d’octubre per escoltar l’activista ecofeminista Yayo Herrrero, convidada aquest any pel centre per a l’acte d’inauguració del curs 2018-19, una activitat que s’ha inclòs dins la programació de Barcelona Ciutat Oberta - Biennal de Pensament.
Yayo Herrero, antropòloga, enginyera, professora i activista, va oferir una conferència sobre ecologisme i feminisme. Es tracta de dos relats que, segons els responsables de Cristianisme i Justícia, són claus per a construir esperança i generar transformació social i sobre els quals el centre ve treballant darrerament, tal com ha explicat Òscar Mateos, responsable de l'àrea social del centre, que ha presentat la ponent.
“S’ha declarat la guerra a la vida”, anunciava Yayo Herrero tot just començar la seva intervenció. Vivim en un planeta amb límits físics, per la qual cosa, tenir tot el que un vol impedeix que altres tinguin el que necessiten per sobreviure. Sostenibilitat, justícia i democràcia són inseparables i han d’estar integrades a qualsevol proposta de canvi.
Perquè no és cert, insisteix Herrero, que el deteriorament del planeta sigui el preu a pagar perquè tothom pugui sobreviure, sinó que és la causa de l’empobriment de moltes poblacions, com ha reconegut l’encíclia Laudato Si. L’explotació dels recursos naturals per mantenir el model de riquesa i de consum que hem creat es sosté sobre el saqueig de territoris i l’expulsió de les persones que hi viuen als marges de la vida.
Descobrir els greus problemes ecològics que té el planeta “és un exercici d’amargor”, lamenta, però és necessari per saber on som i també per poder passar del diagnòstic a la proposta: “cal transitar a societats sostenibles, justes i democràtiques, abordant els aspectes concrets”.
Ens alerta però davant les propostes trampa, perquè no resoldrem el canvi climàtic amb solucions tecnològiques i de mercat que segueixin excloent a les majories socials. Les propostes que no siguin universalitzables són un privilegi a l’abast d’uns pocs i desemboquen en un neofeixisme verd.
Tota aquesta visió en l’àmbit de l’ecologia no està en absolut deslligada dels posicionaments feministes amb els que la ponent ha reivindicat el paper de tantes generacions de dones que sostenen la vida ocupant-se de les cures. Són les famílies i molt majoritàriament les dones les que amorteixen la vulnerabilitat i la desprotecció, carregant sobre les seves espatlles un treball no reconegut i invisibilitzat d’atenció als infants, a la gent gran o a les persones dependents que han quedat desamparades per les retallades o la manca de polítiques socials. El treball de la cura ha de ser compartit entre dones, homes, comunitats i institucions, perquè “ningú pot viure sense ser cuidat i ningú hauria de poder viure sense contribuir recíprocament a la cura dels cossos vulnerables”.
Com hem arribat fins aquí? El mite del creixement econòmic com a garantia de benestar ens ha portat a devorar allò que realment sosté la vida. La natura que ens proporciona el que necessitem per viure i el temps de vida de les persones que tenen cura dels altres són a la part que no veiem de l’iceberg. I tot això no s’alimenta amb la lògica del capital.
“Cal desbancar els mercats i posar la vida al centre”, reclama Yayo Herrero. Reconeix que no serà fàcil perquè cal canviar l’hegemonia econòmica, política i cultural, i això no es farà sense conflicte.
Diu que el canvi econòmic, per molt difícil que sembli, és possible i ja hi ha propostes concretes i viables. El gran repte, però, es troba en la disputa de l’hegemonia cultural, que implica entendre de manera diferent tota una sèrie de categories com l’autonomia, la llibertat, la seguretat, la qualitat de vida. En definitiva, assumir que som éssers ecodependents i interdependents, i que no hi ha vida al marge de la comunitat. Aquesta, ha dit, és una qüestió crucial i bàsica quan vivim en un moment d’exaltació de l’ego.
Yayo Herrero ha tancat la seva intervenció reivindicant l’amor com a palanca de canvi, l’amor entès com a capacitat de fer-se càrrec d’altres, com a solidaritat i com a capacitat de patir i d’alegrar-nos amb els altres.
Aquest acte obre un curs en el que el centre d’estudis Cristianisme i Justícia seguirà treballant en la recerca d’espais i iniciatives que esdevenen escletxes per a la transformació. El director del centre, Xavier Casanovas, ha presentat algunes de les activitats i línies de reflexió que marcaran el curs. També ha tingut un especial record per Jaume Botey, membre del centre que va morir a principis d’any. Per la seva banda, el responsable de l’àrea de teologia, Jaume Flaquer, ha fet referència a la figura d’Oscar Romero, canonitzat el dia anterior a Roma, com a exemple de les persones que avui entreguen la seva vida per lluitar per la justícia social.
[video:https://youtu.be/8_clADDUhoc autoplay:0]
