Com és habitual, el centre d’estudis Cristianisme i Justícia, acaba l’any amb la publicació d’una declaració. En aquesta ocasió el centre alerta davant el resorgiment de l'autoritarisme i demana afrontar la crisi de l'orde liberal amb relats alternatius.
Cristianisme i Justícia alerta davant la manera com la nostra societat està afrontant els moments de desconcert que vivim, alimentant el populisme polític de tics autoritaris i reforçant polítiques de proteccionisme econòmic, i es pregunta si, en lloc d’això, tenim capacitat de crear nous consensos globals orientats a cercar un bé comú universal.
Desconcert econòmic, polític i identitari
El document constata que vivim moments de desconcert per les expectatives econòmiques frustrades, amb una més gran desigualtat, polarització econòmica de la societat i noves formes d’exclusió. Desconcert també per l’hostilitat davant la gestió política i els seus actors i institucions, que perden de forma preocupant credibilitat i confiança, per la seva incapacitat i per la corrupció, fent créixer el populisme. I, finalment, desconcert per l’amenaça del terrorisme, que ha escampat la por i ha estès arguments reaccionaris i xenòfobs de rebuig a l’estranger.
Factors com la uniformització de la societat pel consumisme, la mercantilització d’espais com l’educació o la salut, la devaluació de la memòria històrica o la secularització, generen una crisi d’identitat i dificulten la cerca de propostes de sentit en una societat utilitarista i materialista. Aquest context facilita el creixement dels partits de la nova dreta, “que no han sorgit del no-res sinó que són un dels fruits del buit moral que en bona mesura la ideologia neoliberal ha deixat els darrers anys”.
Construir relats d’esperança
Davant tot això, Cristianisme i Justícia proposa “una globalització alternativa, sobre uns nous principis que arrelin en la preocupació per la justícia global i pel bé comú”.
Enfront de respostes que aposten reformar el sistema o reduir el desconcert a base de governs forts i autoritaris, el centre defensa un canvi de paradigma, que tingui com a horitzó una ampliació i aprofundiment democràtic, del sentit de llibertat i de l’augment de la fraternitat.
Es tracta d’un canvi que sorgeix de replantejar-nos de forma comunitària allò més fonamental i “posar-nos d’acord en què és bo per a la nostra vida, tenint sempre en compte el criteri que només serà bo per a mi allò que també contribueix a millorar la vida de la majoria de persones”.
En aquest sentit, el centre reclama trencar amb el paradigma tecnocràtic basat en l’explotació del planeta, fer-nos forts en les conviccions que ens impulsen a fer més digna i millor la vida, i promoure la transformació de la realitat a través de l’acció social, econòmica, política i cultural. En definitiva, conclou la declaració “només des d’aquí vencerem la por i no ens caldrà abraçar projectes messiànics i salvadors, però alhora autoritaris i amenaçadors dels drets més fonamentals, sinó anar construint pas a pas aquest món nou que tant desitgem.”
Descarregar la reflexió: "El perillós resorgiment de l’autoritarisme: relats alternatius davant la crisi de l’ordre liberal”
