Comunicat del Servei Jesuïta a Migrants - Espanya
Les dades que llança l'Oficina Europea d'Estadística (EURSOTAT) evidencien el col·lapse del sistema d'asil espanyol i l'insuficient esforç en agilitzar les resolucions de protecció internacional.
L'any 2015, 14.600 persones van sol·licitar protecció: 9.140 sol·licituds més que el 2014. Hi va haver 3.240 resolucions, per la qual cosa es van resoldre 380 sol·licituds menys que el 2014. D'aquestes, només el 31% van ser favorables (1.020) mentre que el 69% van ser denegades (2.220). La taxa de denegació de protecció sobre les sol·licituds està molt per sobre de la mitjana europea (48,1%).
Aquest augment en les sol·licituds de protecció internacional a Espanya ha col·lapsat els recursos disponibles per part del sistema espanyol. El 2015 no es va tenir capacitat per oferir una resposta ràpida i àgil, tal com la situació d'urgència requeria. Això ha provocat que hi hagi 16.430 sol·licituds d'asil pendents de resolució, moltes d'elles des de fa diversos anys. Des del Servei Jesuïta a Migrants se segueixen diversos casos de sol·licituds d'asil que continuen pendents de resoldre des de fa anys, convertint-se en un autèntic malson per a aquestes persones.
L'any 2015, les tres principals nacionalitats beneficiàries de protecció internacional a Espanya han estat la siriana, somalí i pakistanesa. Avui tota l'atenció mediàtica i política està posada a Síria, però els sol·licitants d'asil no es redueixen a aquest territori, països com Mali, Ucraïna, l'Afganistan, l'Iraq o Somàlia són, a més de Síria, els països d'origen d'on procedeix una part important de les sol·licituds rebudes i els principals damnificats pel retard.
No s'estan posant els mitjans suficients per atendre les sol·licituds dels refugiats
Davant d'aquesta realitat, i com han vingut assenyalant ja altres institucions, des del Servei Jesuïta a Migrants Espanya emmarcat en la iniciativa de les obres socials de la Companyia de Jesús, "Hospitalitat", insisteixen en la necessitat de majors esforços i voluntat política per proporcionar recursos suficients que permetin a Espanya afrontar aquest augment de sol·licituds de protecció internacional.
Resulta evident, després de la comparació de les xifres de l'any 2014 i 2015, que no s'estan posant els mitjans suficients per atendre les sol·licituds dels refugiats malgrat alguna millora a la fi de 2015.
La demora en la resolució de les sol·licituds i els elevats percentatges de denegació semblen indicar que la línia que es vol seguir és la de mantenir a les persones com a mers sol·licitants d'asil sense resoldre la seva situació, elevant la xifra d'expedients a un nombre rècord.
L'augment del nombre de sol·licituds no s'ha acompanyat d'un increment dels recursos destinats per a l'atenció a refugiats, i els que estan patint aquesta passivitat política són persones en necessitat de protecció internacional, exposant-les a situacions de risc i exclusió.
Aquesta circumstància ens fa reflexionar sobre la responsabilitat i l'ús que el Govern ha de donar respecte als fons que la Unió Europea va assignar per al període 2014-2020 en el marc del Fons d'Asil, Migració i Integració (FAMI) i el Fons de Seguretat Interior (FSI), havent incrementar de manera exponencial el seu suport a aquestes persones.
