"No podran aturar la primavera" - Declaració de final d'any de Cristianisme i Justícia i el centre entreParéntesis

Els centres Cristianisme i Justícia i entreParéntesis, que formen part del centres Fe-Cultura-Justícia de la Companyia de Jesús, presenten la seva reflexió de final d’any, amb les inquietuds i esperances que ens deixa l’any 2014

Com és habitual, el centre Cristianisme i Justícia tanca l'any amb una reflexió sobre els fets més significatius del 2014. En aquesta ocasió, la declaració de cap d'any es publica conjuntament amb el centre entreParéntesis, recentment creat. Seguint les quatre estacions de l’any, la declaració aborda qüestions eclesials, econòmiques, polítiques i internacionals. Com a senyals d’alerta, el text recorda que la crisi ha colpejat les rendes més baixes i adverteix de l’amenaça que suposa la desigualtat per a la cohesió social. També constata alguns símptomes de l’esgotament del model polític construït en la transició democràtica, i denuncia l’oblit d’Àfrica que novament es posa de manifest arran de l’epidèmia d’ebola, així com la incapacitat d’Occident d’afrontar la crisi oberta per l’Estat Islàmic. En canvi, es veuen signes d’esperança en l’etapa de renovació oberta pel papa Francesc a l’Església, la irrupció d’iniciatives d’economia social i cooperativisme o les propostes de regeneració política provinents de la societat civil. Davant tot això, els autors del document, citant el papa Francesc, apel·len a la dignitat de la persona humana i el bé comú, per sobre dels qui no volen renunciar als seus privilegis.

Primavera eclesial: el Sínode dels Bisbes visibilitza una nova etapa

Pel que fa a l’Església, el 2014 ha servit per confirmar que l’elecció del Papa Francesc ha suposat “la irrupció d’un nou estil, d’un impuls renovat i d’uns subratllats diferents”. Ho ha fet visible el Sínode dels Bisbes, celebrat el mes d’octubre, que “ha subratllat la importància de la misericòrdia enfront del rigor de la llei” i “ha potenciat el diàleg obert”. Amb tot, la declaració lamenta les resistències que han existit i que “han impedit donar a l’acollida i l’acompanyament de noves situacions familiars una carta de normalitat”. El text també assenyala els moments de canvi iniciats a l’Església espanyola, amb els relleus al capdavant de la Conferència Episcopal Espanyola, a l’Arquebisbat de Madrid, i properament a l’Arquebisbat de Barcelona.

Estiu econòmic: creix la desigualtat social

Per als signants de la reflexió, pel què fa a la situació econòmica seguim “socarrats, cremats o recremats” i és especialment preocupant la “intensa i creixent desigualtat que amenaça seriosament la cohesió social”. Mentre els indicadors de recuperació “són encara molt dubtosos”, la declaració vol posar l’accent en els criteris i valors que han de servir per superar la crisi, ja que consideren que no es pot combatre l’exclusió social si no ens orientem a un model de desenvolupament integral i solidari. I en aquest context, l’any 2014 queda, a més, marcat per l’explosió de mot diversos casos de corrupció, agreujats per la convicció que “no es tracta de casos aïllats, sinó d’autèntics entramats institucionals”. Com a aspectes positius i esperançadors, el text fa esment del teixit ciutadà de la societat civil, que està actuant de coixí protector davant la crisi, així com de les alternatives econòmiques que s’expressen en l’economia social i el cooperativisme.

Tardor politicoinstitucional: l’esgotament d’un model

En el terreny de la política estatal, la reflexió constata els símptomes d’esgotament del model construït en la transició democràtica i veu en l’anomenada “qüestió catalana” la crisi del model autonòmic com a marc d’ordenació territorial de l’Estat. Lamenta també la “gravíssima falta de fluïdesa en les relacions institucionals entre el govern central i la Generalitat de Catalunya”.

Hivern internacional: l’oblit sistemàtic d’Àfrica

Dins de l’ampli panorama internacional, la declaració apunta algunes qüestions especialment rellevants. Sobre la crisi oberta arran de la proclamació de l’Estat Islàmic i les violacions dels drets humans que està perpetrant, considera que la resposta internacional no ha estat sempre coherent ni ben articulada, i mostra la incapacitat d’Occident d’entaular un diàleg amb el fonamentalisme jihadista radicalitzat. En relació a l’epidèmia d’ebola, el text vol posar de relleu que aquesta malaltia “parla de l’oblit sistemàtic d’Àfrica i de les nostres mirades interessades a la realitat”, ja que “només ens preocupa Àfrica des d’allò que resulta problemàtic per a nosaltres i sembla amenaçar la nostra seguretat”.

Descarregar la reflexió: