El jesuïta camerunès Alain Pitti Djida va arribar a Barcelona a principis d’aquest curs, per tal de realitzar un Màster en Química Farmacèutica a l’IQS (Institut Químic de Sarrià). En pocs mesos, l’Alain s’ha integrat ràpidament al dia a dia de viure a una ciutat com Barcelona. Ha estat fàcil, segons ens explica, per la bona acollida que ha trobat per part dels companys de comunitat i d’universitat, i també pel seu desig de conèixer la llengua i la cultura catalanes.
Per què has vingut a estudiar química farmacèutica? Jo vaig fer estudis de química a Camerun. La província jesuítica a la que pertanyo, l’Àfrica Occidental, vol impulsar un projecte al Txad per a la producció de fàrmacs a partir de plantes medicinals. Al Txad la Companyia de Jesús treballa en l’atenció sanitària en dos hospitals, a Goundi i a N’djamena, on també hi ha una Facultat de Medicina. Es allà on es vol desenvolupar aquest projecte.
L’objectiu és facilitar l’accés als fàrmacs a les persones sense recursos? La idea és fer una producció de fàrmacs a partir dels recursos que té el propi país: les plantes medicinals que des de fa molts anys s’han utilitzat de forma tradicional. Hi ha una sèrie de coneixements molt valuosos sobre l’ús d’aquestes plantes que s’han anat transmetent de generació en generació. Volem recuperar aquesta herència, evitar que es perdi i sumar-hi els coneixements científics. Això ens podria permetre produir medicaments a partir dels recursos propis i a un cost més baix, facilitant que hi puguin tenir accés les persones amb menys recursos.
Quan vas començar a estudiar química al Camerún, t’imaginaves que enfocaries la teva carrera cap a aquesta especialitat? No, però en entrar a la Companyia de Jesús el meu futur es va anar enfocant cap aquí. Té a veure amb la voluntat de servir als altres, de posar els meus coneixements en el camp de la ciència al servei d’un projecte per a millorar la vida de les persones.
Com és que vas entrar a la Companyia de Jesús? És una mica curiós, per què no havia tingut contacte amb els jesuïtes. Jo he tingut una formació catòlica però va ser quan estava a la universitat i gràcies a alguns companys estudiants que vaig començar a sentir el desig de tenir una relació més profunda amb Jesús. Un amic em va dir que em podia fer jesuïta, si és que sentia una vocació religiosa, però en aquell moment no m’ho vaig prendre seriosament. Un temps més tard, quan ja em vaig plantejar la possibilitat del sacerdoci, em va venir al cap el què m’havia dit aquest amic, i vaig decidir entrar en contacte amb la Companyia de Jesús.
El Camerún es un país de gran diversitat cultural i religiosa. Has viscut en una família i en un entorn catòlic? Més aviat de molta diversitat. La meva família és de formació catòlica i la meva mare, que ha estat sempre molt compromesa amb la religió catòlica, m’ha transmès aquesta experiència. Però a casa sempre hi ha hagut un clima de gran llibertat pel què fa a la religió. Així que a la meva mateixa família hi ha catòlics, protestants i musulmans, sense que això hagi estat mai cap problema.
Tot un exemple de convivència entre religions. La veritat és que no acabo d’entendre els conflictes entre religions, perquè no hi ha motius per a l’enfrontament. Si existeixen els conflictes ha de ser per desconeixement de l’altre, per males interpretacions o per manipulacions.
És la primera vegada que vens a Europa. T’has trobat moltes diferències en la nostra societat i manera de viure? Sí i no. Hi ha diferències culturals, és evident. Pel què fa a la Companyia de Jesús, et trobes que encara que som de cultures i països diferents, compartim el mateix esperit i carisma. I en quant a la societat en general, sí que hi ha un individualisme que sorprèn als qui venim de l’Àfrica. Per exemple, et trobes gent que va pel carrer amb la mirada fixada al mòbil, sense ser conscient que hi ha persones al seu voltant. Però també haig de dir que en la societat catalana he vist una gran voluntat de créixer junts, de fer coses junts. Ho he vist en la relació amb els companys a la universitat i també en la societat. M’agrada molt la imatge dels castellers: el paper de cadascú és fonamental, però tothom ha de treballar en equip per aconseguir un èxit que és de tots. El castell només és possible si es fa entre tots.
Què fas, a part dels estudis? Col·laboro al Casal Loiola, especialment amb el grup de músics.
Fa pocs mesos que ets a Barcelona i ja entens i parles el català. Tinc molts i bons professors a la comunitat! He volgut aprendre català per una convicció pròpia. Estic convençut que el millor camí per integrar-se i connectar amb una cultura és a través de la seva llengua. A banda dels meus estudis a la universitat, com a jesuïta també estic realitzant un apostolat i per fer-ho, veig necessari entendre i parlar la llengua catalana. A més, haig de dir que em sembla una llengua d’una gran bellesa.
