Del 5 al 8 de novembre de 2013 es va celebrar a Alcalá d'Henares una trobada del grup de Migracions de la Xarxa Global d'Advocacy Ignaciana (Global Ignatian Advocacy Network, GIAN en les seves sigles angleses), per abordar el tema dels centres de detenció per a estrangers. En aquesta trobada Migra Studium va participar activament gràcies a la presència i l'aportació de Josetxo Ordóñez Etxeberria, advocat voluntari en el grup de visites al CIE de la Zona Franca, que ens fa arribar els punts principals de l'encontre.
Què és la GIAN?
La GIAN va néixer el gener de 2010 i és el resultat de la iniciativa de l'Apostolat per a la Justícia Social dels jesuïtes per treballar en xarxa a nivell mundial en una sèrie d'àmbits prioritaris. GIAN és una xarxa de xarxes temàtiques que respon a l'efecte de la globalització i al compliment de la missió de servei de la fe i promoció de la justícia. La GIAN té cinc xarxes temàtiques: migracions, pau i drets humans, ecologia, educació, gobernança dels recursos naturals i minerals.
Què és advocacy?
Advocacy és un terme general per a iniciatives que apunten a canviar una situació actual d'injustícia i desigualtat que afecta als més febles removent les causes que l'originen. Es podria traduir també per “incidència”. Aquest objectiu pot aconseguir-se mitjançant la combinació de diversos mitjans -com el diàleg amb els encarregats de prendre decisions, campanyes informatives, marxes i manifestacions- i que operin en diferents nivells: informació dirigida a l'opinió pública sobre qüestions específiques i sensibles; presa de consciència i canvis de models culturals; influència a nivell polític per obtenir millores legislatives i canvis en política; l'ús de tribunals per promoure canvis sistèmics;...
Què es va tractar a Alcalá d'Henares?
Es va tractar exclusivament i en profunditat el cas dels centres d'internament de persones migrants. Coneixedors dels establiments de privació de llibertat de migrants d'Estats Units, República Dominicana, Portugal, Tailàndia, Sud-àfrica, Alemanya i Bèlgica, així com d'Espanya, vam posar sobre la taula les diferents realitats que ens trobem en la nostra missió d'acompanyament i atenció a les persones així com en les nostres accions d'incidència social i política, o sigui, advocacy. Moltes de les aportacions van provenir del Servei Jesuïta a Refugiats (JRS) i del Servei Jesuïta a Migrants (SJM). En aquest últim cas, com a membres del SJM-Espanya, Pueblos Unidos (Madrid) i Migra Studium vam presentar conjuntament el context legal de l'internament d'estrangers a l'estat espanyol, així com les dificultats i els obstacles amb què ens trobem a l'hora de visitar amb qualitat a les persones internades tot esperant la seva deportació i incidir positivament en canvis significatius de polítiques i conductes dels poders públics.
Quina és la situació dels sol·licitants d'asil i quines alternatives existeixen a l'internament arreu del món?
En molts països del món es dóna la circumstància que els sol·licitants d'asil són internats mentre dura el procés d'estudi de la seva sol·licitud i es decideix la concessió o no de la protecció internacional i de l'estatus de refugiat. Encara que aquesta situació no és possible a Espanya, altres països europeus (per exemple, el Regne Unit o Itàlia) practiquen la detenció i internament dels peticionaris d'asil. A Estats Units, Sud-est asiàtic, Austràlia o el continent africà, aquesta pràctica està generalitzada. Molts esforços d'advocacy de la GIAN en aquests llocs està centrada a mostrar alternatives a l'internament d'aquestes persones, com a diverses experiències d'acolliment dels sol·licitants d'asil en centres municipals i comunitaris i fins i tot en famílies i domicilis particulars.
I quina és la situació a l'estat espanyol? En quines condicions es fa l'internament i expulsió de persones migrants?
Encara que en molts aspectes, tant Migra Studium com Pueblos Unidos, vam mostrar una situació a l'estat espanyol de major respecte i garantia dels drets fonamentals de les persones migrants que en altres països del món, també vam haver de denunciar la greu situació en què consisteix l'anomalia espanyola. Aquesta anomalia, major en comparació dels països europeus del nostre entorn, consisteix que sigui possible expulsar a estrangers amb molts anys de residència a Espanya, amb vincles familiars, amb circumstàncies especials d'arrelament. És així perquè entre la resolució d'expulsió i la seva efectiva execució poden transcórrer diversos anys i la vida de les persones sovint ha canviat tant que l'expulsió originalment imposada mai s'hagués acordat. A més, es decideix expulsar i internar a persones migrants en l'Estat espanyol de forma lleugera, sense control ni rigor, la qual cosa provoca que la meitat de les persones privades de llibertat en els CIE espanyols finalment no siguin expulsades, perquè la seva expulsió és impossible. Aquesta situació és difícilment comprensible per a un nord-americà o un alemany, ja que, a aquests països, tota persona internada ho és perquè va a ser efectivament expulsada. I en un termini molt breu: 2 o 3 setmanes a Alemanya, en contrast amb les 8 setmanes a Espanya que pot durar un internament.
Quina és la postura davant aquesta realitat?
Al costat de la resta d'organitzacions de la GIAN, Migra Studium va defensar a Alcalá d'Henares no solament el tancament dels CIE, o almenys la reglamentació mínima del règim d'internament. També va denunciar la utilització sistemàtica de l'expulsió com a eix de la política migratòria per part dels successius governs espanyols, amb efectes terribles en els drets de les persones.
Font: Migra Studium
