El divendres 23 de maig va tenir lloc a Sant Cugat del Vallès la darrera reunió d’aquest curs del Consell de la Plataforma Apostòlica (PA) de Catalunya de la Companyia de Jesús. Aquest Consell, convocat pel delegat de la PA, està format per unes trenta persones, directors/es i responsables de diversos centres, organitzacions i activitats vinculades als Jesuïtes de Catalunya, així com els superiors de les comunitats.
La trobada ha girat a l’entorn de la temàtica que es va proposar per aquest curs: les comunitats de missió, és a dir, aquells espais i experiències que permeten cultivar la identitat i la pertinença i que es desenvolupen en el marc de les institucions o de forma intersectorial, sumant persones d’entitats i sectors diversos.
De fet, durant el matí de divendres, i per endinsar-nos en les possibilitats que s’obren a l’entorn d’aquesta qüestió, es van presentar diverses experiències de comunitats de missió. Roger Torres, superior dels jesuïtes de Lleida, va parlar de Missió Lleida, una iniciativa amb marcat accent territorial, que aplega persones vinculades a les diverses iniciatives a través de les quals es va present la missió de la Companyia de Jesús a la ciutat i entorn de Lleida. Per la seva banda, Xavier Casanovas, de la Càtedra d’Ètica i Pensament Cristià de l’IQS, va compartir una experiència amb un caràcter més institucional: la Comunitat IQS, que convoca diverses trobades l’any amb participació d’entre 30 i 40 membres del professorat i personal d’aquest centre universitari. A més d’aquestes comunitats que ja existeixen dins de l’àmbit de la PA Catalunya, es va comptar també amb l’aportació d’Araceli de los Ríos, que des de Còrdova, va fer una exposició sobre dues realitats que ja compten amb un rodatge important i poden ajudar a il·luminar possibilitats: la comunitat de missió de la Universitat Loiola d’Andalusia, i la comunitat de missió de Còrdova, que té un caràcter més territorial i intersectorial.
Aquestes experiències van posar de relleu que hi ha un treball fet important, que indica possibles metodologies i maneres de funcionar. S’identifiquen les dificultats, però també les moltes oportunitats, fruits i agraïment que dona aquesta vivència comunitària de la missió, que enllaça plenament amb la construcció d’una Església més sinodal. A llarg del diàleg es va parlar de la necessitat de crear espais inclusius, oberts a la diversitat personal i institucional, que puguin aterrar en propostes concretes i senzilles.
