El jesuïta i teòleg Jaume Flaquer, doctor en Estudis Islàmics, ha presentat el seu darrer quadern publicat pel centre d'estudis Cristianisme i Justícia, que, com ell mateix ha explicat "vol ser una mapa aclaridor per mostrar la gran pluralitat que hi ha dins de l'Islam".
L’Islam, la religió de la mitja lluna, està en expansió numèrica i és omnipresent en els mitjans de comunicació. Al mateix temps, però, viu en estat d’ebullició i en un profund debat intern sobre com han de viure els individus i les societat majoritàriament musulmanes en el segle XXI: una veritable guerra civil ideològica en la qual es barregen una infinitud de components polítics, socials i econòmics. En aquest quadern, Jaume Flaquer ens ajuda a conèixer els diversos corrents de l’Islam actual i un dels seus punts de desacord: la possibilitat o no de reinterpretar jurídicament la llei islàmica, d’acord amb el temps present. “La qüestió principal”, explica l’autor, “és què cal fer avui amb la llei islàmica en contextos de societats cada vegada més plurals i interrelacionades per la globalització”.
Què cal fer avui amb la llei islàmica?
Els codis que interpreten jurídicament la llei islàmica tenen el seu origen als segles IX i X. I mentre el reformisme islàmic clama reobrir la interpretació jurídica per tornar a l’Alcorà i elaborar una legislació adaptada al temps presents i compatible amb els drets humans, el corrent fonamentalista considera que Muhàmmad aportà l’última llei definitiva i nega autoritat a l’home per adaptar-la.
És dins d’aquest corrent que se situa el salafisme, que interpreta negativament qualsevol evolució de l’Islam i pretén islamitzar els musulmans que considera desviats, laxos o pecadors. Si bé no s’ha de confondre salafisme amb terrorisme, part dels salafistes legitimen la violència per aconseguir els seus objectius.
En aquest sentit, Flaquer ha assenyalat com a punt positiu la declaració de Marràqueix, signada per 200 líders musulmans de tot el món, contra la violència i pels drets de les minories religioses.
Rellegir el passat i les fonts de l'Islam
És per això que l’autor assegura que “contràriament al que puguem pensar, l’Islam no està en guerra contra Occident” sinó que es troba enmig d’una “veritable guerra civil ideològica”. Davant aquesta realitat i els conflictes que hi ha actualment al Pròxim Orient, cal concloure que “la intervenció militar per si sola no resoldrà el problema a llarg termini” i es fa imprescindible incidir en les causes religioses del conflicte. Durant la presentació del quadern Flaquer també ha parlat dels interessos geoestratègics a l'entorn dels conflictes i la responsabilitat dels diversos països implicats i de la comunitat internacional.
Pel què fa al paper d’Europa, “els atemptats terroristes tenen com a objectiu l’estigmatització dels musulmans, aconseguir que Europa els consideri un perill i en restringeixi la llibertat religiosa, per obligar-los a posicionar-se a favor d’Europa o a favor de l’Islam”. Per això Flaquer demana “polítics intel·ligents i ciutadans sensats per a no seguir el joc d’aquestes dicotomies”. També lamenta que la vinculació d'Islam amb violència, sumada a la por a la immigració, faci créixer el rebuig a les persones musulmanes, que pateixen encara més les dones.
L’autor també assenyala com una de les assignatures pendents cabdals, l’estudi rigorós dels inicis de l’Islam i la història de la composició de l’Alcorà, utilitzant tots els mètodes moderns de què disposem des del segle XIX. “Progressar en el coneixement”, considera, “ajudarà a desmuntar les bases dels salafismes”.
El cuadern es pot llegir i descarregar en aquest enllaç.
