Va ser delegat pontifici per a la Companyia de Jesús al costat del P. Dezza
El dia 26 de desembre ha mort, a la comunitat Loiola House de Tòquio, al Japó, l'Arquebisbe Giuseppe Pittau. Havia nascut a Villacidro (Sardenya, Itàlia) el 20 octubre 1928 i va ingressar a la Companyia
el 18 d'abril de 1945 a Cuneo. Després dels estudis humanístics a Cuneo, va cursar la filosofia a Sant Cugat (1949-1952, Barcelona, Espanya). Destinat al Japó l'any 1952, va dedicar dos anys a l'estudi de la llengua per prosseguir l'estudi de la Teologia a la Universitat Sophia de Tòquio. Ordenat sacerdot el 18 de març de 1959, va seguir els seus estudis en ciències polítiques a la Universitat de Harvard (Boston, Estats Units) on va aconseguir el grau de doctor. Al tornar al Japó (1962) va ser destinat a la Facultat de Dret de la Universitat Sophia. Va emetre la professió solemne, el 15 d'agost del 1964. Va arribar a rector de la mateixa Universitat (1975) i Provincial de Japó (1980).
Les seves altes qualitats personals li van fer capaç de connectar perfectament amb els japonesos. Ha estat un veritable exemple d'inculturació al Japó, apropant-se com amic dels japonesos i comunicador del missatge cristià entre ells. El seu perfecte domini de la llengua japonesa li ajudà.
L'any 1981 Joan Pau II el cridà a Roma com a coadjutor del P. Paolo Dezza, a qui havia designat delegat pontifici per a la Companyia de Jesús en el moment de la malaltia del P. Pedro Arrupe. Allí inicia un període "romà" que es prolonga fins a l'any 2003 i s’hi succeeixen diverses missions de govern. Durant la Congregació General 33, el P. Peter-Hans Kolvenbach el va nomenar Conseller General (27 setembre 1983). Serà també Assistent Regional d'Àsia Oriental (1983-1987) i d'Itàlia (1983-1991) i Delegat de les Cases Interprovincials de Roma (1988-1992). El Sant Pare el nomenà rector de la Pontifícia Universitat Gregoriana (1992-1998), càrrec que compaginà amb el servei com Conseller General i Delegat per a la "Civiltà Cattolica", nomenat pel P. General (1995-1998).
El Sant Pare el nomenà Secretari de la Congregació d'Educació Catòlica i el 26 setembre 1998 rep l'ordenació episcopal (amb el títol d'Arquebisbe de Castro, Sardenya). Se succeeixen els nomenaments al servei de la Santa Seu: Canceller de l'Acadèmia Pontifícia de les Ciències i de l'Acadèmia Pontifícia de Ciències Socials (1997), Consultor de la Congregació de Bisbes i del Pontifici Consell de Cultura (1998), membre del Pontifici Consell d'Operadors Sanitaris i de la Pontifícia Comissió per a Amèrica Llatina (1999), Consultor de la Congregació per a la Doctrina de la Fe (2000). El 25 novembre 2003 finalitza el seu servei com a secretari de la Congregació d'Educació Catòlica i torna a la seva Província del Japó, on continua diversos ministeris pastorals i d'ensenyament. Afligit per la malaltia, els últims anys els ha passat a la Infermeria de la Província (Loyola House) on va morir, acompanyat de la comunitat i d'alguns familiars arribats d'Itàlia.
