Comunicat del Servei Jesuïta a Refugiats, coincidint amb l'aniversari de la tragèdia de Lampedusa
Un any després de la tràgica mort de gairebé 400 immigrants forçosos -homes, dones i nens- a les costes de l'illa italiana de Lampedusa, desenes de milers de vides s'han salvat. Els detalls de com les víctimes es trobaven a prop de la costa van portar al govern italià a actuar. Aquesta és una prova, si és que calia, que es pot fer molt quan els estats prioritzen la vida per sobre de la seguretat fronterera.
L'Operació Mare Nostrum ha salvat a prop de 142.000 persones que, probablement, en la seva majoria, haurien mort al mar. Una resposta admirable per part de les autoritats italianes. No obstant això, aquesta és una responsabilitat europea, una obligació internacional, un desafiament humanitari. Mare Nostrum va operar en aigües internacionals ja que és on es perden més vides. Els plans per limitar les operacions de cerca i rescat de l'agència europea de fronteres, Frontex, a les aigües de la UE són totalment inoportuns.
Les operacions de cerca i rescat són essencials, però insuficients per si soles. Fins i tot amb les àmplies operacions engegades per les autoritats italianes, l'agència de l'ONU per als refugiats (ACNUR) estima que més de 2.500 persones han mort tractant de creuar el Mar Mediterrani en el que portem d'any. Fa unes setmanes, un vaixell amb fins a 500 immigrants es va enfonsar enfront de les costes de Malta, pel que sembla envestit pels propis traficants de persones.
"Hi ha un perill real que es perdin tots els avanços que s'han aconseguit gràcies a que es va prioritzar el salvament de vides. No solament hem d'assegurar-nos de salvar tantes vides com sigui possible, sinó que també hem d'oferir als desesperats que fugen de les violacions als drets humans més fonamentals, canals alternatius assegurances per arribar a Europa. No hem de limitar-nos a esperar fins a la següent terrible tragèdia", ha dit el director internacional del Servei Jesuïta a Refugiats, Peter Balleis SJ.
Oferir als sol·licitants d'asil l'oportunitat de buscar refugi en un lloc segur disminuiria la necessitat de recórrer a les xarxes de traficants sense escrúpols. Entre altres mesures concretes, els Estats de la UE haurien d'incloure l'establiment d'un sistema de vises humanitàries, la possibilitat que els receptors de protecció subsidiària puguin reunir-se amb les seves famílies, i un augment de la quota dels refugiats amb dret a ser reassentats.
"Amb l'agreujament de la crisi a Orient Mitjà i Àfrica del Nord, blindar les nostres fronteres solament augmenta el sofriment de milers de persones innocents. Els països europeus han de treballar units per assegurar que brillin els nostres valors humans de compassió i hospitalitat", afirma el director del JRS Europa, Michael Schöpf SJ.
"Després de la visita de l'any passat del Papa Francisco al Centre Astalli (les oficines italianes del Servei Jesuïta a Refugiats), i les seves contínues crides a la solidaritat, hem assistit a un augment del suport als refugiats. Moltes persones s'han posat en contacte amb nosaltres per començar un voluntariat en el Centre Astalli i molts altres han mostrat, de diferents maneres, interès per la causa dels refugiats", diu el director del JRS Itàlia, Giovanni La Manna SJ.
"Veiem l'inici d'un necessari canvi en la societat, que comença amb petits gestos en la vida quotidiana", va afegir el P. La Manna.
Mentre que molts ciutadans europeus han donat passos positius i han mostrat la seva hospitalitat de forma concreta cap als refugiats, encara estem a l'espera d'una acció decidida per part dels líders d'Europa.
Més informació: www.jrs.net
