Arrels sant Ignasi de Lleida, entitat del nostre sector social que treballa al costat de les persones i famílies en situació d’exclusió o risc social, mira de mantenir, dins de les limitacions, la seva activitat, en uns moments en què aquells col·lectius més vulnerables poden patir encara més les conseqüències d’aquesta situació excepcional que estem vivint.
Treballadors/es i voluntaris/es de l’entitat fan un esforç especial aquests dies, per tal que continuar fent el lliurament d’aliments i productes bàsics, mantenint contacte amb els pisos de reinserció o garantint l’obertura de les dutxes del centre obert de l’entitat per a les persones sense llar.
Aquest és el testimoni que ens han fet arribar de com estan vivint aquests dies:
"A la petita comunitat de tècnics i voluntaris d’Arrels sant Ignasi
Des de fa una setmana sembla que la humanitat es veu més unida.
Des de fa uns dies tots som més germans i més germanes. El gran valor perdut de la triada llibertat, igualtat i fraternitat sembla que es recuperi. Estem més units a la vegada que ens sentim més vulnerables.
I sentir-se més vulnerable ens ajuda a guanyar en empatia amb les persones que cada dia acompanyem. Potser ara podem sentir què és el temor, l’angúnia, l’angoixa, el patir, l’estar més nerviós i la fragilitat quan et sents més depenent dels altres, de les circumstàncies, quan vius amb la incertesa de no poder controlar i dur tu el rumb de la pròpia vida i quan veus als qui estimes també una mica així...
I és bonic veure que enmig d’aquesta fragilitat es continuen alçant heroïnes i herois que es posen al costat de les persones, i en concret de les persones que pateixen més exclusió social. Es bonic veure que esteu cada dia omplint les cistelles de la compra a aquelles famílies que viuen amb mooolts pocs recursos. Que assegureu un punt d’higiene, com son les dutxes del centre obert i un lloc segur de consum a les persones que pateixen addiccions. Que assegureu que a tal i a tal altre tingui el medicament, la metadona, els diners i el tabac... Que estigueu confinats amb la petita comunitat de nois de reinserció reinventant-vos amb el parxís i la pintura. Que tingueu cura de les persones que acompanyeu als pisos...Que els diumenges hi continuï havent-hi entrepans. Que estigueu al telèfon i a l’ordinador gestionant la logística que tot això demana... I és bonic que a part de donar aliments, dutxa, entrepà, teràpia, recordar els avisos d’higiene d’aquests dies... doneu, sobretot, aquell moment màgic que és l’encontre. Un encontre, que fins i tot darrera d’una mascareta, transmet caliu. La vitalitat d’un ulls, un dir el nom d’algú, poder compartir i escoltar un com esteu ja son bàlsam, esperança i vida.
Sou les heroïnes i els herois de la ciutat, al costat dels sanitaris, de les caixeres dels supermercats i de tantes persones que no sabem qui son i que ajuden, en aquests temps d’incertesa, que tothom pugui tenir el pa a taula.
Gràcies per tot el que feu i com ho feu. Perquè son moments de més tensió, de tenir més cura de com fem les coses. Gràcies perquè mai, segurament, ens haguéssim imaginat treballant i col·laborant en mig d’una situació com aquesta, amb l’esperit de la resistència. Un esperit que fa dels combatents els garants dels valors de la societat que volem.
Moltes gràcies per tot!"
