Cristianisme i Justícia dóna veu als joves en la seva reflexió de final d'any
"No som una gneració perduda". Aquest és el crit d'un grup de joves que formen part de l'anomenada generació perduda: la millor preparada de la història del nostre país i, alhora, la que està patint una precarització laboral més despietada. Ells signen la reflexió de final d'any del centre d'estudis Cristianisme i Justícia.
La seva és una anàlisi lúcida de la situació que estem vivint, reconeixent els errors, denunciant la creixent desigualtat social i declarant el seu compromís de treballar per transformar aquesta realitat. "No volem ser una generació perduda", afirmen, fugint de l'etiqueta que sovint s'utilitza per a referir-se als joves d'aquesta franja d'edat.
Es defineixen com a "fills de la bonança", d'una societat mercantilitzada on la democràcia s'ha anat diluint en l'individualisme, i reconeixen que "en algun moment d'aquest procés vam deixar de pensar quin model de societat volíem perquè no ho creiem necessari i el totalitarisme de la indiferència va començar a fer estada en les nostres vides". Asseguren, però, que "ens han tret la bena dels ulls" i ara constaten el dèficit democràtic, el desprestigi de les institucions polítiques, la polarització ideològica que dificulta el diàleg, els riscos de l'absolutisme de la tècnica i una creixent superficialitat que envaeix tots els àmbits de la vida.
Una crida a la fraternitat i a treballar per allò comú
Enfront d'això denuncien el desmantellament de l'Estat del Benestar, que està provocant un augment de les desigualtats socials i adverteix que la crisi "igual que ha produït una onada de solidaritat, està encoratjant l'aparició d'un nou feixisme social" que pot ser una amenaça a la convivència i a la democràcia.
Constaten com la mercantilització i la superficialitat "ens ha empobrit com a societat i com a persones, ens ha fet perdre consciència de la nostra influència i responsabilitat en la societat". En la seva reflexió, aquests joves consideren que cal recuperar la presència de l'ètica en l'economia i recorden que "existeix un ús ofensiu i un ús prudent del diner, però no pas un ús innocu". També reivindiquen la figura del pensador, de l'humanista i reclamen "profunditat i rigor intel•lectual a tots els nivells de la societat".
Tot i el desconcert que provoca trobar-se enmig d'un canvi d'època, enfrontant-se a la "impossibilitat d'assolir molts dels projectes personals i comunitaris amb què ens havien ensenyat a somiar", aquest grup de joves es nega a formar part d'una generació perduda. "Sentim la necessitat de trobar vies d'implicació en la recuperació de certs valors i d'una visió humanitzadora del món", diuen. I posen com a exemple esperançador, les "iniciatives locals de caràcter col•lectiu i transformadores que són anticipacions d'un futur que ha de venir".
Per això el seu manifest vol ser una crida a l'esperança, en el que es comprometen i conviden a recuperar la fraternitat i treballar per allò comú, combatre l'individualisme i la indiferència, i cuidar la persona en la seva integritat.
Aquest document el signen el signen un grup format per 13 joves entre 25 i 35 anys. Fan la seva reflexió des de la seva condició de joves cristians, des del convenciment que el cristianisme avui hauria de ser una utopia engrescadora.
Podeu llegir la reflexió aquí: "No som una generació perduda"
