El passat dissabte 3 de març va tenir lloc a la sala d’actes de Cristianisme i Justícia la Jornada “Diversitat i transcendent, camins de convivència”, coorganitzada per l’Espai Interreligiós de la Fundació Migra Studium i el centre d’estudis Cristianisme i Justícia.
L’objectiu de la jornada era reflexionar sobre com l’experiència espiritual i religiosa pot revelar-se com un espai de convivència. Van inaugurar la trobada Marcel·lí Joan, director general d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya; Khalid Ghali, coordinador de l’Oficina d’Afers Religiosos (OAR) de l’Ajuntament de Barcelona; Mª del Carmen de la Fuente, directora de la Fundació Migra Studium i Jaume Flaquer, jesuïta i director adjunt de Cristianisme i Justícia. Tots quatre van destacar la importància de les religions com a potencials elements de convivència, en una societat amenaçada per tot tipus de fonamentalisme i polaritzacions. En aquests sentit, els representants de les administracions van lloar la feina d’entitats com Migra Studium i el seu Espai Interreligiós, a l’hora de sensibilitzar la societat sobre la diversitat religiosa i cultural que generen els moviments migratoris.
Les dues ponències centrals del matí van anar a càrrec de Josep Otón, doctor en història i professor a l’ISCREB, i Marta Burguet, doctora en Pedagogia i professora de la Universitat de Barcelona. Otón va reflexionar sobre com s’està reconfigurant l’univers religiós de casa nostra a partir dels tres elements bàsics de la interioritat, l’espiritualitat i la religió. Allò que abans era clarament un predomini de l’element religiós, amb la seva càrrega més institucional, avui s’està desplaçant cap a l’experiència personal on interioritat i espiritualitat juguen un paper molt important. El ponent va reivindicar la necessitat de recuperar l’equilibri entre els tres elements per alliberar-los precisament dels perills que comporta una interioritat només narcisista, un espiritualisme evasiu o una religió totalitària. Paradoxalment, i en contra del que sovint es creu, el pluralisme religiós, que a vegades és font de conflictes, pot jugar, en el moment present el paper d’antídot contra els plantejaments fonamentalistes.
La pedagoga Marta Burguet, per la seva part, va presentar els resultats d’un estudi sobre la pedagogia de la convivència, fet a partir d’analitzar les activitats de nombroses entitats i institucions educatives. Burguet va apostar també per la necessitat d’una pedagogia de la convivència i de la interioritat, que permeti als individus una interrelació basada en la confiança i en valors universals i compartits.
La jornada es va cloure amb una taula "d’experiències que construeixen convivència". Hi va participar Hallar Abderrahaman que va donar testimoni de la seva experiència com a musulmana i treballadora social, amb un profund coneixement de les possibilitats i les dificultats de la convivència interreligiosa en llocs fronterers com Ceuta. Per la seva banda, Laia Montserrat, psicòloga i docent del Postgrau d’Educació de la Interioritat de la Universitat la Salle, va explicar el treball en la difusió d’una espiritualitat laica i la seva integració en la vida quotidiana, i quins efectes aquesta espiritualitat té en la vida de les persones. I finalment Prudencia Martínez, que va narrar en primera persona la seva experiència en el descobriment de l’espiritualitat com a membre de la comunitat Baha’í. La taula va ser moderada per Joan Hernández, director del Grup de Treball Estable de Religions (GTER).
La jornada es va cloure amb la intervenció d'Alícia Guidonet, organitzadora de l’acte i coordinadora de l’Espai Interreligiós de Migra Studium que va agrair a tots els presents la seva assistència i els va emplaçar a continuar creant espais de trobada i diàleg interconfessionals, que ajudin a un millor coneixement entre les persones a partir de vèncer la desconfiança i la por.
