Els equips de les entitats del sector social de la Companyia de Jesús a Catalunya es van trobar el divendres 14 de setembre a la parròquia de la Mare de Déu de Bellvitge, a L’Hospitalet del Llobregat, per donar el tret de sortida al curs que acaba de començar.
Hi van participar més de 80 treballadores i treballadors d'aquestes entitats, arrelades als barris i a les poblacions on realitzen el seu treball amb persones vulnerables i en risc d’exclusió social. La trobada es va fer amb el lema "una mirada a la realitat", que expressava el desig d'estar ben atents a tot allò que passa al nostre voltant per donar una resposta que vagi més enllà de la tasca purament assistencial.
Així ho va expressar en l'obertura de la jornada Llorenç Puig SJ, delegat dels Jesuïtes a Catalunya, que animà a cultivar “una mirada compassiva i tendre, que doni resposta senzilla, humil i concreta a les persones que viuen als nostres barris i ciutats. Una mirada a l’estil de la que Ignasi proposa en la contemplació de l’Encarnació”. Per això demanava també cultivar la profunditat i no deixar-se portar per un activisme disgregador i estèril.
Precisament per ajudar a aprofundir i reflexionar sobre aquestes qüestions es va organitzar una taula rodona amb Miriam Feu, responsable d’incidència de Caritas Barcelona, Pilar Massana, activista i treballadora social de llarga trajectòria, i Montse Santolino, periodista, comunicadora i activista social al barri de la Florida. Totes tres, des de diverses perspectives van oferir pistes sobre quines són avui les crides socials a les quals no es pot deixar de respondre.
Feu, a partir de la seva experiència a Caritas, va assenyalar "l’increment de les desigualtats, la situació de col.lectius com els menors no acompanyats o els migrants en situació irregular, i el problema de l’habitatge", realitats que afecten el dia a dia de les persones que atenen les entitats del sector social de la Companyia de Jesús.
Per la seva banda, Pilar Massana va parlar dels símptomes d’una societat malalta, com l'increment de suïcidis, l'alcoholisme juvenil, o l'aïllament i la solitud de persones grans. Massana va parlar de la importància de "canviar-se un mateix, però fer-ho canviant també les condicions del nostre entorn", perquè "quan sóc coherent amb el que faig i sento, estic transformant el meu entorn i també a mi mateix". D'aquesta manera va insitir en la necessitat de recuperar accions col·lectives i de construir teixit social i comunitari per fer front a aquests reptes.
També Montse Santolino va reafirmar-se en aquest punt, a partir de la seva experiència com a veïna i activista al barri de La Florida de l’Hospitalet, un dels barris amb més problemàtica social de l’àrea metropolitana de Barcelona. Santolino té clar que cal aixecar la mirada i tenir una mirada global-local, ja que molts dels problemes només s’expliquen des d’aquesta dinàmica global. També va fer notar la distància cultural que sovint hi ha entre les formes institucionals massa burocratitzades amb la realitat que viu la gent. I per això va esperonar a entendre el que aquestes persones viuen i senten, les seves pors, necessitats, esperances o desigs. Com a comunicadora ho va fer amb dues imatges molt clares "ser superglu i ser talla-focs. El superglu que crea espais de cohesió, de convivència entre comunitats i persones, i el talla foc que impedeix que s’escampi l’odi, el desconeixement i els prejudicis que tant amenacen la convivència". Perquè al final són "l’amor i el respecte els que acaben amb l’odi".
Les tres convidades van coincidir en la crida a abandonar l’escalfor de les entitats per implicar-se més en la generació de lideratges veinals i la creació de teixit comunitari. El diàleg va donar elements per a reflexionar, debatre i recollir propostes de cara al futur treball en el sector social.
La jornada va acabar amb la intervenció de Luis Arancibia, nou delegat del sector social de la Companyia de Jesús a Espanya. En la seva intervenció va explicar breument l’estructura del sector per aquelles persones que s’incorporen als equips i també va agrair el treball que es desenvolupa dins les entitats del sector social a Catalunya, i que és un exemple a tenir en compte per la Província. Va animar a tenir "una mirada i un vida profètiques per ajudar a transformar les situacions d’inhumanitat que hi ha al nostre món".
