El jesuïta català Xavier Albó, reconegut pel seu treball com a antropòleg, lingüista i activista en favor dels drets dels pobles indígenes a Bolívia, va rebre el passat mes de maig el premi LASA/Oxfam America Memorial Martin Diskin, en reconeixement a les seves aportacions als estudis llatinoamericans i alhora el seu compromís amb la defensa dels drets d'aquests pobles.
L'acte de lliurament del premi es va fer durant la celebració del Congrés de l'Associació d'Estudis Llatinoamericans (LASA) que aquest any s'ha fet a Barcelona. Malauradament Xavier Albó no hi va poder assistir, ja que problemes de salut no li van permetre viatjar.
Qui va recollir el premi en nom seu va ser Carmen Beatriz Ruiz, col·laboradora seva i coautora, junt amb Albó, del llibre que recull les seves memòries i que porta per títol Un curioso incorregible. Amb ella hem comentat alguns dels aspectes que caracteritzen la trajectòria del P. Albó.
Per què veu titular el llibre biogràfic sobre Xavier Albó Un curioso incorregible?
És una constant a la seva vida, tot l'interessa. Està permanentment mirant d'esbrinar coses sobre el món, els pobles, la seva manera de viure...
Com ha estat el seu acostament als pobles indígenes?
Ha tingut i manté una gran proximitat amb els pobles indígenes de Bolívia. Tot just va arribar al país, amb 17 anys, ja va començar a estudiar el quítxua, una de les nostres llengues originàries que parlen més de dos milions de bolivians. L'acostament a través de la llengua el va portar a investigar sobre el poble quítxua, i després sobre l'aimara i el guaraní. Ell diu que és especialista en els patis del darrere de l'Amèrica Llatina. De fet, sempre s'ha acostat als qui no viuen al centre, sinó a la perifèria. I la seva relació és d'investigador, però també de profunda humanitat, perquè es compromet amb ells, amb els seus drets, les seves expectatives,... mira de conèixer més sobre la seva visió del món, i per suposat, defensa els seus drets.
Com definiria la seva aportació?
Ha escrit molt sobre la cosmovisió dels pobles indígenes, els seus costums i valors, la seva espiritualitat... però també ha avançat propostes que respectin i recuperin formes originals d'organització i que contemplin la composició de diverses nacionalitats dins de l'estat bolivià. I sens dubte també hi ha un component afectiu, una relació directa amb l'oprimit que jo penso que està relacionat amb el seu orígen català. En aquest congrés de l'Associació d'Estudis Llatinoamericans a Barcelona jo deia que aquest català que va sortir del seu país als 17 anys, va tenir la sensibilitat -per la seva pròpia història- de reconèixer els pobles indígenes i les llengues oprimides. El seu compromís de lluita pels drets i la democràcia es podrien haver originat en la seva vivència de juventud en la dictadura franquista i la persecució que va patir la llengua català.
Xavier Albó és un estudiós, antropòleg i lingüista però, al mateix temps, un religiós i un activista. És autor i coautor de nombrosos articles i llibres, dedicats a l'antropologia, la història, les ciències socials, la lingüística i la sociolingüística, amb una especial incidència en les comunitats indígenes de Bolívia. Com destaca Carmen Beatriz, "té una personalitat multifacètica però alhora integrada". Precisament el premi que ha rebut reconeix el compromís amb l'activisme i el saber. Durant el congrés a Barcelona s'ha destacat la seva enorme i prolífica producció, i la qualitat humana i intel·lectual del seu treball.
