Sudan del Sud, el país més jove del món, està vivint una escalada de violència, coincidint amb el cinquè aniversari de la independència del país. Aquests últims dies, centenars de persones -població civil i forces de pau de l'ONU- han mort i milers han estat desplaçades internament dins de Juba, la capital, augmentant el temor que el país estigui a punt de caure en una guerra civil.
Els nostres companys jesuïtes Pau Vidal i Àlvar Sànchez, que treballen amb el Servei Jesuïta a Refugiats (JRS) a la regió de Maban, ens expliquen que es troben bé i que la situació a Maban s'ha mantingut en calma, de manera que romanen allà amb l'equip nacional, la comunitat local i la resta de treballadors humanitaris de les ONG. En paraules de Pau "ara mateix és segur, encara que el nostre staff està molt preocupat pels seus familiars a Juba". Per aquest motiu s'està reduint l'equip nacional, perquè puguin visitar els seus familiars.
Els esdeveniments a Juba són preocupants. Allà l'equip del Servei Jesuïta a Refugiats a Juba ja ha estat evacuat, després d'haver rebut impactes de bales en la seva residència. Segons explica Pau Vidal, "ha estat brutal, pitjor del que la majoria hagués previst, fins i tot els més pessimistes. Això ens porta de nou molt per enrere al Sudan del Sud, que fa unes setmanes ja era considerat el segon país més perillós del planeta. Després de 4 dies de guerra civil a la capital amb tancs, llançagranades, helicòpters... Un no sap què pensar. Per sort no s'ha estès massivament cap a altres parts del país".
En els últims dies, la situació a Maban s'ha mantingut en calma, però la relació entre la població refugiada i la local és fràgil, especialment des de fa un mes quan un incident deixar 5 persones mortes. "Tot i aquesta situació, el dissabte 9 de juliol, amb motiu de la visita dels directors internacionals, regionals i nacionals vem organitzar una trobada per a tot el personal del JRS a Maban, tant refugiats com a locals. Es va comptar amb gran assistència, va ser alegre i un senyal que la majoria dels membres de la comunitat de tots dos grups en realitat desitgen que l'entesa i la pau prevalguin". No obstant això, la situació pot ser especialment delicada pel personal nacional. A l'agost de 2014, cinc treballadors humanitaris nacionals, tots de la tribu Nuer, van ser blanc específic de les forces de defensa, milícia que roman activa i, segons indicacions recents, sembla que no plenament integrada en les forces del govern.
Des del Servei Jesuïta a Refugiats a l'Àfrica de l'Est, la responsable de comunicació Angela Wells, descriu la situació com "greu" amb molt temor que el país estigui tornant a entrar en conflicte "malgrat l'acord de pau signat pels líders de fa tan sols uns mesos". Els que han fugit des d'aquesta última escalada de violència són els civils que vivien a Juba: "És la gent normal que treballa a la ciutat tractant de fer una vida normal i que s'ha vist atrapada en el foc creuat d'artilleria pesada i bombardejos", explica Angela. Alguns ha tornat a casa però molts encara tenen por que la inestabilitat torni. Els civils estan buscant protecció, principalment en escoles i esglésies, que "són percebudes com a més segurs, però en realitat no ho són", va dir Wells. Ara mateix, es viu una sensació d'incertesa, "no sabem si la gent fugirà de Juba, el que provocaria que aquesta violència s'intensifiqui en altres zones del país on serà més difícil de protegir-los".
"El que és necessari tan aviat com sigui possible és garantir la protecció, el fet que els centres de les Nacions Unides destinats a protegir les persones hagin estat atacades és totalment inacceptable". Els que arriben als centres de protecció estan molt desnodrits, de manera que la provisió d'aliments, refugi i atenció mèdica són prioritats. Cal tenir en compte que la gent ha estat fugint de Sudan del Sud des de 2013 pel que hi ha 2,4 milions de persones desplaçades, 1,7 milions al país i 700.000 a Uganda, Etiòpia i Kenya.
L'ONG jesuïta Entreculturas dóna suport al Servei Jesuïta a Refugiats al Sudan del Sud i es manté pendent davant la greu situació que travessa el país i l'estat del personal en terreny.
