Davant la resposta de rebuig que Europa està donant a les persones refugiades i desplaçades, les organitzacions socials vinculades a la Companyia de Jesús a Espanya han posat en marxa l'acció "Jo sóc terra d'acollida", amb la que es vol mobilitzar la ciutadania per exigir a Europa que respecti la dignitat i els drets humans d'aquestes persones.
La presentació d'aquesta iniciativa ha comptat amb la participació de persones refugiades, que han explicat la seva experiència com a migrants forçosos i han posat de manifest les dificultats que es troben durant el seu desplaçament i també la debilitat del sistema d'asil, que fa que sovint es trobin en una situació de vulnerabilitat i risc.
Ana María i la seva filla Natalia (noms falsos), centreamericanes, van rebre amenaces al seu país per la seva implicació en la defensa dels drets de les dones i van haver de fugir. Se'ls ha denegat la sol·licitud d'asil i han quedat en situació d'immigrants irregulars. De fet, l'any 2015, de 3000 sol·licituds d'asil que es van resoldre, només es va concedir a 1000 persones. Aquelles persones a les que se'ls denega l'asil poden ser deportades en qualsevol moment. En altres casos, el temps d'espera per a la resolució de la sol·licitud d'asil pot allargar-se durant anys. A Juan María (nom fals), professor guineà resident a Espanya, se li va denegar la petició d'asil, i fa anys que espera resposta al recurs que va interposar. Ell va haver de fugir del país per evitar la repressió per la seva opisició al règim guineà.
"Jo tenia una vida normal en un país preciós i tranquil"
Mohannad Doughem, enginyer i músic siri-palestí s'ha vist obligat a separar-se de la seva família i quedar-se a Espanya. La seva sol·licitud d'asil es troba en tràmit i resideix a Sevilla. Natural d'Aleppo (Síria), era professor a la Facultat d'Enginyeria Elèctrica de la Universitat i treballava per una empresa francesa. “Jo tenia una vida normal en un país preciós i tranquil. Però va començar la guerra i vaig veure que no hi havia solucions properes en el temps". Per això va decidir fugir: “només podia anar a Algèria o Malàisia perquè tinc nacionalitat palestina. Això fa difícil que cap país m'aculli o em dóni un visat.” Des d'Algèria va organitzar la sortida de Síria de la seva família. “Vaig haver d'organitzar dos viatges perillosos a través del mar". Una vegada tota la família estava a Suècia, va sortir ell rumb a Europa, entrant a Espanya per Melilla. Va voler viatjar a Suècia per allà em van dir que "havia de tornar a Espanya pel conveni de Dublin".
El testimoni d'Amina Al Zein, refugiada síria que es va haver de desplaçar cap al Líban posa de manifest les greus conseqüències de la guerra i, alhora, la voluntat de seguir treballant, malgrat tot, per un futur millor. A Síria tenia una escola, que havia construit a casa seva, i en la que acollia 500 alumnes. Va haver de fugir quan l'escola va ser bombardejada. Ara però, al Líban, segueix treballant per l'educació. Dirigeix l'escola Telyany del Servei Jesuïta a Refugiats. Amina va viure la pèrdua de diversos dels seus alumnes a l'escola d'Homs: “Cada vegada que parlo de l'escola entristeixo. És un lloc en el que he intentat donar educació als infants i ara està totalment destruit.” Ara continua dedicant-se a l'educació al Líban “perquè els infants puguin tornar a Síria i reconstruir el seu futur".
Per una Europa de dignitat i drets
Aquests testimonis, com els 60 milions de persones que s'han vist obligades a fugir de casa seva, demostren com l'acollida a la població refugiada és una qüestió de justícia i de dret. Al mateix temps, obliguen a conèixer i treballar en les causes que generen aquests desplaçament forçosos. Els conflictes i la inestabilitat provoquen desplaçaments massius a països com Síria, Sudan del Sud o la República Democràtica del Congo, però hi ha altres causes més globals i estructurals que les generen: el canvi climàtic, la pobresa i la desigualtat. La majoria dels refugiats, més del 85% es queden a països fronterers i en els quals la població autòctona ja es troba en situació de pobresa, per la qual cosa cal augmentar l'ajuda a aquests països que acullen grans xifres de refugiats.
La Companyia de Jesús convida tothom qui vulgui sumar-se a aquesta inciativa a signar el manifest per exigir als representants polítics que portin a terme polítiques d'acollida i de respecte als drets humans. Aquesta acció es porta a terme coincidint amb la celebració del Dia Mundial de les persones refugiades i desplaçades, el 20 de juny, i s'emmarca dins de la campanya Hospitalitat, que promou una cultura de la solidaritat i la inclusió amb les persones migrants i refugiades, a través de l'acollida, la cooperació, la sensibilització i l'educació.
Més informació al web Jo sóc terra d'acollida i a les xarxes #josocterradacollida
[video:https://youtu.be/S817hZQB8QI]
