La paraula magis, en llatí, significa «més». És una paraula molt típica de l’espiritualitat ignasiana però també és un dels conceptes que més s’ha prestat a confusió o tergiversació.
En el darrer quadern de l’EIDES (Escola Ignasiana d’Espiritualitat), publicat per Cristianisme i Justícia, el jesuïta Darío Mollá ens acosta a l’autèntica veritat del «més» ignasià, més enllà de tòpics i deformacions.
“Era i és un pensament força generalitzat que els jesuïtes som els «més» influents, i també els «més» maquiavèl·lics. Això per al bo i per al dolent, els «més»”, reconeix Mollá. Però és que aquests tòpics tenen la seva base. En els Exercicis de Sant Ignasi, el «més» i el «tot» es repeteixen infinitat de vegades i «la major gloria de Déu» (AMDG) s’ha convertit en un lema que identifica la Companyia de Jesús, encara que no sempre és ben entès.
D’aquesta lògica del «més» n’han derivat actuacions personals i col·lectives admirables, entregues fins a la mort a les fronteres del món i de l’Església, però també n’han derivat actituds personals de supèrbia, orgull i prepotència. “En poques paraules”, afirma l’autor “el «més» ha generat actituds d’una profunda radicalitat evangèlica, però també comportaments molts mundans.”
Llavors, quan, com i per què el «més» ignasià deixa de ser el «més» de la radicalitat evangèlica? Darío Mollá, teòleg i especialista en espiritualitat ignasiana, repassa els diversos elements que l'identifiquen. El «més» ignasià no neix en la mirada a un mateix ni en la voluntat o l’esforç per a l’autoafirmació personal o institucional, sinó en el desig i la gràcia de viure l’evangeli en la seva radicalitat.
No fer més coses, sinó ajudar més i millor els altres
El seu horitzó i referencia és la fidelitat als valors de Jesús i del seu evangeli, cosa que comporta prioritzar el servei als qui més pateixen. És quan es perd aquesta referencia a Crist, no en allò teòric sinó en el que és real, en la vida quotidiana, que el «més» ignasià es pot desfigurar fins a pervertir-se i servir, fins i tot, d’argument per a acumular riquesa, poder o influència.
Mollá aclareix que “en el «més» ignasià no es tracta de fer cada vegada més coses, ni de fer coses més grans, sinó de fer aquelles que són possibles per a ajudar més i millor els altres”. Per això es tracta de fer-se presents en persones i en llocs o estructures on es pugui ser més eficaç en el treball per la justícia i a favor dels que tenen més necessitats. El discerniment ajudarà a descobrir quins són els llocs i la manera de servir els més necessitats.
El quadern, que porta per títol "El «més» ignasià: tòpics, sospites, deformacions i veritat" ha estat publicat dins la col·lecció “Ajudar” de l’Escola Ignasiana d’Espiritualitat i es pot descarregar en català i castellà en aquest enllaç.
