Coincidint amb la celebració del Dia Mundial del Refugiat (20 de juny) i en el marc de la cimera del G20, el Servei Jesuïta als Refugiats (SJR) demana als líders mundials que posin la cohesió social al centre de les seves decisions, i que no perdin de vista les necessitats de més de 45 milions d'immigrants desplaçats forçosament arreu del món.
Mantenir les necessitats humanitàries dels refugiats al centre de les seves polítiques és més important que mai en aquests moments de turbulències econòmiques. La recessió econòmica amenaça l'ajuda internacional essencial per a les persones desplaçades forçosament. A més, els refugiats han de lluitar encara més per a cobrir les seves necessitats. Lamentablement, és probable que es produeixin nous desplaçaments de poblacions empobrides ja que una conseqüència dels temps difícils és l'augment de la marginalització de les minories oprimides.
"Els migrants forçosos són exemples concrets del què passa a les societats que es veuen pressionades més enllà dels límits: conflicte, violacions dels drets humans, desplaçament... La cimera del G20 és una oportunitat per a portar a terme accions preventives, reduïr la inestabilitat econòmica promovent una protecció global als refugiats, millorar les possibilitats de guanyar-se la vida a les comunitats marginalitzades i enfortir sistemes de protecció social inclusius", afirma el director del SJR Internacional, el jesuïta Peter Balleis.
Enmig de la crisi econòmica, cal alimentar el fràgil valor de l'hospitalitat. Les cada vegada menors oportunitats econòmiques suposen una pedasa llosa sobre les sobrecarregades xarxes de suport social, cosa que alimenta la intolerància. Un exemple clar és l'èxit del populisme polític que posa una retòrica xenòfoba al centre del seu discurs. En lloc de descriure als refugiats com a valents supervivents que refan les seves vides en un entorn segur, els polítics ho canvien per etiquetes simplistes i falses, que demonitzen als refugiats com a mals socials. Aquesta constant deshumanització i hostilitat marginalitza encara més als refugiats.
"Les poblacions dels països d'acollida, en general, tenen poc contacte amb els refugiats o altres migrants forçosos. Les seves opinions són àmpliament modelades per líders polítics i de la societat civil. Si els governs assumeixen un enfoc més positiu cap a la migració forçosa, és probable que vegem l'inici d'un canvi de sentit en els actuals nivells d'hostilitat i exlcusió que pateixen els refugiats", afegeix Peter Balleis.
Tot i l'actual tendència, hi ha gent a tot el món que respòn individual i col·lectivament a les necessitats dels refugiats. Per exemple, davant la incapacitat del govern francès de donar allotjament als sol·licitats d'asil, els voluntaris del SJR a Paris han fet un pas endavant i els estan obrint casa seva. Apart d'oferir un servei necessari s'han forjat amistats i s'està enviant un missatge clar a la societat: els estrangers són benvinguts.
Actes semblants tenen lloc a Jordània, on els residents locals i els refugiats de l'Iraq estan ajudant als desplaçats siris. Exemples semblants d'hospitalitat des de la base els trobem a Congo, Kènia, Veneçuela i molts altres països. Una i altre vegada, veiem als refugiats i a les comunitats d'acollida oferint protecció, allotjament, menjar, medicament i, el més important, amistat. Aquests actes senzills tenen el poder de transformar situación difícils.
"El nostre missatge és simple: animar l'hospitalitat i la cooperació. L'hospitalitat és una porta que obre el camí a altres possibilitats, com l'accés als drets i serveis. Els refugiats tenen recursos humans, formació i energia. És important permetre que facin alguna cosa en pro de les seves noves comunitats. Els governs farien bé en seguir aquests exemples de solidaritat, en lloc de buscar solucions a curt termini, creant majors problemes per al futur", conclou Peter Balleis.
Font: Servei Jesuïta als Refugiats
